Assegut en una taula del Morryssom
sento inevitablement -i escolto- la conversa dels dos joves de la del
costat. Sembla que tots dos tenen smartphones de darrera generació i
entenc que el que els diferencia i a vegades els fa alçar la veu
excessivament és la marca -i les prestacions- dels seus mòbils
intel·ligents: un defensa Samsung i l'altre Apple, és a dir,
l'iPhone. Mentre uns i altres ens anem cruspint les tapes (o mitges
tapes), prenc nota mentalment de l'actualitat de la qüestió.
La conclusió, ja de bon principi i
confirmada al final, és que el menys important són les trucades de
veu. La funció bàsica i tradicional dels telèfons, telefonar, no
és objecte de discussió i ni s'esmenta. En aquest aspecte tots els
mòbils són aparentment iguals (una altra cosa és l'amplitud de
cobertura de determinades companyies, però el detall a penes mereix
unes paraules marginals).
Com que els dos nois tenen els darrers
models apareguts al mercat de les marques respectives, el que
comenten se centra sobretot en la comparativa: la quantitat de
memòria -element fonamental a l'hora de la tria, possibilitat de
targetes externes incloses-, la mida de l'aparell, el disseny -sembla
que l'iPhone SE, aprofita un disseny obsolet, de fa dos o tres anys-,
la velocitat del processador, la possibilitat de fer servir
determinades aplicacions, també anomenades app... Arriba un moment
que, cridat per la immediatesa d'un lacon amb patates, desconnecto.
Ja uns i altres a punt de pagar,
sorgeix el darrer argument, el tema estrella: les fotos i els vídeos.
El de Samsung li diu: amb la meua càmera fas una foto a un capellà
i et surt un cardenal; amb la teua, a tot estirar, el capellà es
converteix en un escolanet. M'admira que els joves encara sàpiguen
que existeixen capellans, i cardenals i escolans; deuen haver anat a
la privada. Aquesta reflexió em fa mig perdre el tema dels vídeos
en 4K, que es graven, però difícilment es poden veure enlloc en
tota la seua plenitud. Ah, tantes possibilitats poc aprofitades.
Per acabar la vetllada, els faig una
foto amb la meua Sony de butxaca, dissimuladament, només per
il·lustrar la conversa i per si algun dia les meues notes s'amplien
i són publicades en blanc i negre o en color més enllà del
blog.
3 comentaris:
són els nous temps, i a nous temps noves costums i maneres de viure. Imagino que ens estem fent grans i tot això ens ve de nou o no hi acabem d'entrar. Estic d'acord amb una cosa que comentes, poc parlen pel móbil i si que molt hi escriuen. Ves que a lo millor no ho saben que el mòbil tambè serveix per parlar com s'ha fet des fa temps amb el telèfon.
No has posat la foto que dius al final dels dos nois de l'Smartphone.
Llegir "disseny obsolet" a una andròmina de fa dos o tres anys em fa venir pell de galllina!
Més que grans, que també, Francesc, ens fem més lents, però tot va arribant en la tria que ens sembla més adient als nostres gustos més que a les nostres necessitats. Consti que jo, i crec que tu també, sóc un tastador de novetats, incloses les tecnològiques.
Parlar per smartphone actualment només es fa per necessitat, tota la resta d'opcions, les més utilitzades, són per plaer.
Ei, les fotos només quan tingui tota la història enllestida i publicada.
I a mi, Montse, i encara més tenint en compte que es parla de dissenys molt semblants i que no aporten res a la funcionalitat dels aparells.
Publica un comentari a l'entrada