No hi puc fer res, l'esperit nadalenc
em té pres. Avui, jo que sempre agafo cortès, però distant, els
papers publicitaris que reparteixen pel carrer, m'he aturat a parlar
amb el publicista; esclar que era castellonenc i oferia clementines
(les taronges encara no estan al seu punt) del seu propi camp
portades a casa a partir d'una compra de deu quilos.
Suposo que la gent -tota o gairebé- ja
va comprant o pensant amb els regals de Reis i de Nadal i he pensat
que no estaria malament regalar deu quilos -mínim- de vitamina C,
però les tendències majoritàries, malgrat la crisi, no van per
aquí i ja es comencen a preveure els hits dels regals tecnològics
que es concretaran en ferm passades les festes.
Jo, malgrat la meua incompetència i
manca de destresa, sóc moderadament addicte a la tecnologia de
consum, a les “màquines”, i, per tant, un mal subjecte a l'hora
de rebre regals d'aquest tipus de gent de la meua edat. També sóc
addicte a la lectura, de manera que tampoc no és fàcil triar un
llibre per regalar-me'l
Quant a la tecnologia, arribat davant
de la botiga d'Apple a la plaça de Catalunya, em preguntava (podria
respondre, però no ho faré) quin misteri s'amaga darrera d'aquesta
poma que fa que tingui un èxit de vendes notable amb productes com
els iPhones que presenta models i sistemes operatius nous que
incorporen relativament poques novetats.
Per cert, parlant del meu gust per la
tecnologia i per la literatura sovint eclèctica, se m'ha acudit que potser
molta gent no sap perquè el logo de la marca es presenta com una
poma amb una mossegada. Seria bonic que fos per alguna relació amb
Blancaneu, però no és així. Clicant
aquí es pot veure l'evolució
i l'explicació del logo, encara que l'origen que m'agrada més l'he
trobat explicat d'una manera humorísticament negra en aquest
fragment:
-La gente
nos pregunta a menudo po qué le pusimos a nuestro hijo pequeño el
nombre de Alan. Fue por Alan Turing.
-¿Quien?
-dice, sorprendida, una señora gorda con la cara descompuesta que
aparece bajo una nube de lluvia.
-¿No
conoce a Alan Turing? -pregunta Lucrèce-. Es un inglés que tuvo
problemas con la justicia a causa de su homosexualidad y que está
considerado el padre de los primeros ordenadores. En la Segunda
Guerra Mundial, su contribución a la victoria final fue decisiva
porqué fue capaz de descifrar el sistema Enigma: la máquina de
codificar electromagnética que permitía al estado mayor alemán
transmitir a sus submarinos mensajes indescifrables para los
servicios secretos aliados.
-Ah, no lo
sabía...
-Es uno de
los grandes olvidados de la Historia.
La
clienta, indecisa, recorre la tienda con unos ojos que acusan el peso
de la sombría nostalgia de quimeras ausentes.
-Le cuento
esto porque hace un momento la he visto levantar los ojos hacia el
friso de pequeños cuadros, todos del mismo tamaño, que tenemos
colgados en la pared, justo debajo del techo.
-¿Por qué
representan todos una manzana?
-Precisamente
por Turing. El inventor del ordenador se suicidó de un modo muy
peculiar. El 7 de junio de 1954, sumergió una manzana en una
solución de cianuro y luego la puso sobre una mesita. A
continuación, pinto un cuadro representándola y después se la
comió.
-¡No
fastidie!
-Cuentan
que por esa razón el logo de Apple es una manzana mordida. Es la
manzana de Alan Turing.
-Bueno...,
por lo menos no me moriré siendo una ignorante.
-Y
nosotros -prosigue Lucrèce, que no pierde el sentido comercial-,
cuando nació nustro tercer hijo, confeccionamos este kit de
suicidio.
-¿Qué
es? -pregunta la clienta, interesada, acercándose.
La señora
Tuvache le describe el artículo:
-Mire,
dentro de este sobre de plástico transparente tiene un pequeño
lienzo montado en un bastidor, dos pinceles..., uno grueso y uno
fino..., varios tubos de pintura al óleo y, por supuesto, una
manzana. ¡Ojo, está envenenada...!
Así,
puede matarse a la manera de Alan Turing. Lo único que le pedimos,
si no tiene ninguna objeción, es que nos legue el cuadro. Nos gusta
colgarlos aquí. Para nosotros son recuerdos.
[...]
-Voy a
llevarme ese kit de suicidio -suspira la señora gorda, con el
corazón latiéndole al ritmo de una marcha fúnebre-. Completaré su
colección.
P. S.: La botiga dels suïcides és una novel·la curta
que si ara em fos possible suggeriria com a lectura a alguns dels
meus alumnes per enllestir en aquestes dates. Elemental i d'un
pessimisme absolutament optimista i amb un protagonista estel·lar
jove, s'adiu força amb l'esperit adolescent. No he vist l'adaptació
cinematogràfica amb dibuixos que va dirigir l'any passat Patrice
Leconte (s'ha estrenat aquí?), però el tràiler no m'ha agradat.
Afegeixo que trobo a faltar una botiga
de suïcides a Barcelona, que penso que sobretot durant aquestes
festes faria l'agost.
