A vegades em pregunto si les solituds rurals ho són tant com les solituds urbanes. No ho sé. Solituds soles, solituds acompanyades , solituds certes, solituds aparents, pensaments, buidor. No ho sé. La llum s'apaga.
Demano disculpes a l'arati per les imatges; no me n'he pogut estar.
Deuen ser les tres tocades i ens anem creuant els per dinar i els dinats. Seriosos, solitaris, absents, en els nostres refugis de metall, plàstic i vidre, darrer reducte d’una privacitat aparent. Miro cares i gestos que s’esvaeixen en un segon, temps d’enregistrar-los en la memòria.
Il mondo gira, il tempo vola...
I si tots estem escoltant a través de la ràdio o reproduint mentalment la mateixa cançó?
Torno enrere, repasso les cares memoritzades, algunes em resulten borroses, no puc acabar de reproduir-les. Ajunto com puc. Escolto fins a l’estrofa final, sense versos, sense pauses:
... ti troverai fra tanta gente che non ti guarda non guarda niente e in mezzo a tutti capirai che il tuo domani é qualcosa che sta soltanto in te nelle tue mani
Sagitari és signe qui ha la complexió del foc, e és comú, diürnal, masculí, e la sua planeta és Júpiter, e ha dels cors de l’home les cuixes, e ha la regió d’Índia, e és enginyós e artec.
Ramon Llull. Tractat d’astronomia.
