Em meravella escoltar tertulians
periodistes i tertulians polítics que aquests dies mostren uns
coneixements profunds sobre Grècia. Em meravella, i per això els
escolto, i m'avorreix, perquè el que diuen no deixa de ser
especulació genèrica que demà mateix pot ser invalidada per la
realitat, tot i que en política -també l'econòmica- la realitat és
etèria i sovint acaba guanyant qui té el do de la paraula i les
realitats dels fets només les saben els qui les viuen, i encara.
A penes conec res sobre Grècia, i ara
no ho concretaré, però com que durant uns dies -setmanes, mesos...
més d'un any?- estarà de moda, em complau compartir des d'aquí una
de les meues fonts d'informació durant els darrers anys. D'una
manera subtil, a vegades no tant, subjectiva, parcial, Petros
Màrkaris, a través del deambular del protagonista de les seues
novel·les policials ens passeja per la intrahistòria de Grècia
durant algunes dècades. Algú pot dir que Màrkaris no és fiable,
que va nàixer a Turquia, que els seus estudis d'economia a Grècia,
Turquia, Alemanya i Àustria abans d'especialitzar-se en cultura
alemanya no són garantia de res. És veritat, ningú no és
perfecte, però... No vull ofendre cap tertulià més pendent del
metrònom que de la música que marca.
