Em meravella escoltar tertulians
periodistes i tertulians polítics que aquests dies mostren uns
coneixements profunds sobre Grècia. Em meravella, i per això els
escolto, i m'avorreix, perquè el que diuen no deixa de ser
especulació genèrica que demà mateix pot ser invalidada per la
realitat, tot i que en política -també l'econòmica- la realitat és
etèria i sovint acaba guanyant qui té el do de la paraula i les
realitats dels fets només les saben els qui les viuen, i encara.
A penes conec res sobre Grècia, i ara no ho concretaré, però com que durant uns dies -setmanes, mesos... més d'un any?- estarà de moda, em complau compartir des d'aquí una de les meues fonts d'informació durant els darrers anys. D'una manera subtil, a vegades no tant, subjectiva, parcial, Petros Màrkaris, a través del deambular del protagonista de les seues novel·les policials ens passeja per la intrahistòria de Grècia durant algunes dècades. Algú pot dir que Màrkaris no és fiable, que va nàixer a Turquia, que els seus estudis d'economia a Grècia, Turquia, Alemanya i Àustria abans d'especialitzar-se en cultura alemanya no són garantia de res. És veritat, ningú no és perfecte, però... No vull ofendre cap tertulià més pendent del metrònom que de la música que marca.
8 comentaris:
Els tertulians HI ENTENEN DE TOT i per això ara parlen de Grecia, via wiquipedia com si en sabessin molt, ja edia l'altre dia que encara no entenia como no s'estudiaba a lafacultat de ciencies de la informació la figura del tertulià.
salut
És una carrera nova, la del tertulià.
Alguns han fet estudis específics a la universitat i el master generalista a la tele,
d' altres han començat directament primer a la televisió...quin desastre!
Els tertulians, Francesc, són una mica com tu i jo, amb la diferència que nosaltres tenim menys públic i rarament la intenció de convèncer i encara menys de vèncer. Això sí, si només hi ha aquests tertulians autoritzats al país, vaja desastre de país. Encara que potser deu ser la llei del mínim esforç i de pensar que el públic tendeix a l'estupidesa, cosa que no descarto.
Exacte, Assum, el màster de la tele és fonamental, amb la novetat que, a diferència dels altres màsters, els paguen en lloc de cobrar-los. No està malament.
Miquel, trobo a faltar la nostra Tertúlia!
Si mai torneu a fer tertúlia Miquel i Montse, m'aviseu, aquesta segur que m'agradaria més que cap altra!!!
Ah, Montse! Tempus fugit :-)
I segur que a nosaltres ens agradaria molt compartir-la amb tu, Carme.
Doncs revivim-la!!!!!! Una nova tertúlia, una tertúlia II... per què no? Vaaa, Miquel! vaaaaaaaa
A veure qui convoca, Montse :-)
Publica un comentari a l'entrada