21.1.16

qüestions de llengua: imbècils o imbecils?


Caic en el parany de dir la meua i podria esplaiar-me, però seré brevíssim i adjectivaré poc. Imbècils els/les de la brometa basada en l'engany. Imbècils els/les qui riuen la brometa basada en l'engany. Tres -i set encara més- seria un número màgic, però amb dos n'hi ha prou: ha quedat clar.

6 comentaris:

Júlia ha dit...

Totalment d'acord. A mi aquestes bromes no em fan cap gràcia, els haurien de fer als del quart poder en clau humorística que es creuen amb dret a tot. Per cert, a Catalunya Ràdio algú titllava de meapiles (sic) els qui ens queixaven d'aquesta mena de coses.

Francesc Puigcarbó ha dit...

a mi m'incomoda, això no es nou, MANEL FUENTES ho feia quan tenia un programa de radio a Catradio i altres ho han fet també. Quan feien aquestes trucades pocasoltes cambiava immediatament de Dial, el que et deia al començament, m'incomoda, és allò de la vergonya aliena.

gloria abras pou ha dit...

Jo també he sentit vergonya aliena. Després ens enfadarem quan ens diguin "catalufos".
Fa dos dies, a la RACC, els Òscars varen fingir que trucaven a Rajoy però, des del principi, sabies que era de broma i només parlava el seu suposat assistent. Va ser divertit.

miquel ha dit...

He escrit en calent, Júlia, poc després de sentir la notícia, però continuo pensant igual. Em sembla de vergonya. I aquest tipus de coses són massa abundants.

Esclar que no és nou Francesc, i funcionarà mentre funcioni i augmenti l'audiència i els mateixos mitjans se'n realimentin. I els ofesos, hagin de fer un somriure i parar l'altra galta.

Exacte, Glòria, podem acceptar la paròdia més o menys reeixida, potser amb un punt de crueltat excessiva a vegades, però l'engany no té justificació ni amb la finalitat de divertir la clientela.

Carme Rosanas ha dit...

A mi també m'incomoden les bromes de mal gust, les que passen per l'engany. No, no les hauríem de fer.

miquel ha dit...

D'acord, doncs, Carme.