Ens aturem davant de l'aparador. Elles s'obliden dels seus maldecaps i entren a la botiga. Qui sap si una de les dues sortirà amb el vestit ben plegat en una bossa i el lluirà aquesta primavera -aquesta nit a casa?- que sembla llunyana i és a tocar. Jo en canvi, m'he de conformar a (de?) enamorar-me, de moment, del vestit, complex i elemental alhora.
