10.2.12

canvi i caiguda de les preposicions

-Doncs a mi em costa això del canvi i caiguda de les preposicions, no li veig la lògica.

Ens aturem davant de l'aparador. Elles s'obliden dels seus maldecaps i entren a la botiga. Qui sap si una de les dues sortirà amb el vestit ben plegat en una bossa i el lluirà aquesta primavera -aquesta nit a casa?- que sembla llunyana i és a tocar. Jo en canvi, m'he de conformar a (de?) enamorar-me, de moment,  del vestit, complex i elemental alhora.

8 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Et recomano un dels llibres més útils (i divertits) de la nostra llengua: el Diccionari d'ús dels verbs catalans de Ginebra i Montserrat (ed. 62).

L'accepció de 'conformar' que indiques és la 7a de l'entrada del diccionari: Conformar-se (amb una cosa) o bé (a + oració d'infinitiu) o bé (que + oració). L'exemple: "Es conforma a cobrar menys si no el vigilen tant".

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Bona pregunta, Miquel, i bon suggeriment, Puigmalet!...Un petó!

Allau ha dit...

L'enllaç m'ha omplert de confusió: no es pot fer servir "en" davant d'infinitiu? Jo diria que l'expressió "en tornar a casa" és ben correcta.

miquel ha dit...

Els teus suggeriments sempre són benvinguts Puigmalet. I més en un cas com el meu, en què "amb" i "en" sovint es barregen i es confonen. Ja saps com som els de l'Ebre amb aquestes preposicions.

Núria, l'important de les preguntes sempre són les respostes. Anoto. Petó.

Ei, Allau, que no t'hi has fixat prou. Copio:
Ara bé, es fa servir en en sentit puntual davant de substantius, qualificatius, demostratius, indefinits, numerals (En dies així tot surt al revés; En plena primavera; En aquell temps) i davant d'infinitiu en oracions temporals (En entrar al despatx el va trobar), encara que en un llenguatge corrent en aquest darrer cas val més utilitzar la construcció amb quan i verb conjugat (Quan va entrar al despatx el va trobar).
La qüestió continua sent en aquest cas: es pot fer servir "al". Que m'ho demostrin.

Allau ha dit...

És el meu problema: mai no m'hi fixo prou.

Puigmalet ha dit...

http://esadir.cat/sintaxi/enalinf

Joan Calsapeu ha dit...

Nois (i noies), no us enfadeu si us dic que tots (i totes) pixeu fora de test. El problema no és el canvi de preposicions: és la caiguda de proposicions. Snif!

miquel ha dit...

Digués la veritat, Allau, la promesa de les flors primaverals i de les faldilles voleiant tan distret.

Gràcies per l'enllaç, Puigmalet.

Joan, ara que ho dius, cada dia ploro per la desaparició, per exemple, de la primera preposició de "a poc a poc".