22.8.11

ahir

Pins -i pinassa atuïda pel sol: evocació intensa de temps recuperat-, oliveres -olives verdes que van creixent, hiverns de vent fred i olor de fusta que crema-, ceps -moscatell primerenc, que és l'únic raïm que m'interessa (també el de dent de llop del marge sota l'era, que dono per perdut), figueres -olor més dolça que la mel i branques trencadisses (cada cosa al seu temps, i les figues a l'agost), garrofers -negror de garrofes que potser algú collirà-, ametllers -marcones, llarguetes, molles... dies mirant el mar i estenent canyissos abans que comenci el curs-, romer (la sajolida i el timó ara s'amaguen) -l'amic valencià el vol incloure a tots els plats-, fonoll, fonoll, fonoll -trenco branquetes que m'enduc a la butxaca; de seguida s'assequen...

Més al sud, on l'aigua mai no s'atura, l'arròs granat.




La fusta de la porta de la casa de la mare s'ha reinflat. Cridem el fuster.

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Ben retornat. M'agrada molt la foto de la capçalera.

Salut

Xenia ha dit...

mmmm... calma...
petó
x

Rita ha dit...

Quan era adolescent, i uns quants estius, vaig passar dies a l'Ampolla. M'hi has fet pensar amb la foto de la capçalera.

Ets d'extrems tu, del nord al sud... :)

PS ha dit...

Pel novembre havia de fer una sortida curta, quatre dies de res... La idea era anar cap al nord, a la capital de la Republique, però un petit accident va canviar la brúixola i vaig baixar en tobogan, cap al teu sud.

En arribar a l´Ampolla vaig pensar en tu, llavors vaig girar cap a ponent i em vaig anar enfilant per carreteres secundàries enmig de camps d´ametllers, garrofers i oliveres. Vaig tornar a pensar en alguna cosa que havíes escrit anteriorment.No hi havia estat mai però tenia la sensació que aquell paisatge m´era familiar.Ara el retrobo una mica.

Fa molt bona olor aquest post de tornada. Ja tocava, se m´ha fet llarg.

miquel ha dit...

Gràcies, Francesc. Encara vaig a mig gas.
Salut.

calma... intemporal.
Petó, xenia.


Així, Rita, que algun dia ens devíem creuar... La mar és la mateixa...
El nord i el sud es toquen :-)


No sé si va ser un bon negoci canviar París pel Delta, A., però m'agrada que et recordessis de mi en veure la meua terra i que les meues paraules te la fessin més proper
I en la meua absència també t'he trobat a faltar :-)