Pins -i pinassa atuïda pel sol: evocació intensa de temps recuperat-, oliveres -olives verdes que van creixent, hiverns de vent fred i olor de fusta que crema-, ceps -moscatell primerenc, que és l'únic raïm que m'interessa (també el de dent de llop del marge sota l'era, que dono per perdut), figueres -olor més dolça que la mel i branques trencadisses (cada cosa al seu temps, i les figues a l'agost), garrofers -negror de garrofes que potser algú collirà-, ametllers -marcones, llarguetes, molles... dies mirant el mar i estenent canyissos abans que comenci el curs-, romer (la sajolida i el timó ara s'amaguen) -l'amic valencià el vol incloure a tots els plats-, fonoll, fonoll, fonoll -trenco branquetes que m'enduc a la butxaca; de seguida s'assequen...
Més al sud, on l'aigua mai no s'atura, l'arròs granat.
Més al sud, on l'aigua mai no s'atura, l'arròs granat.
La fusta de la porta de la casa de la mare s'ha reinflat. Cridem el fuster.
5 comentaris:
Ben retornat. M'agrada molt la foto de la capçalera.
Salut
mmmm... calma...
petó
x
Quan era adolescent, i uns quants estius, vaig passar dies a l'Ampolla. M'hi has fet pensar amb la foto de la capçalera.
Ets d'extrems tu, del nord al sud... :)
Pel novembre havia de fer una sortida curta, quatre dies de res... La idea era anar cap al nord, a la capital de la Republique, però un petit accident va canviar la brúixola i vaig baixar en tobogan, cap al teu sud.
En arribar a l´Ampolla vaig pensar en tu, llavors vaig girar cap a ponent i em vaig anar enfilant per carreteres secundàries enmig de camps d´ametllers, garrofers i oliveres. Vaig tornar a pensar en alguna cosa que havíes escrit anteriorment.No hi havia estat mai però tenia la sensació que aquell paisatge m´era familiar.Ara el retrobo una mica.
Fa molt bona olor aquest post de tornada. Ja tocava, se m´ha fet llarg.
Gràcies, Francesc. Encara vaig a mig gas.
Salut.
calma... intemporal.
Petó, xenia.
Així, Rita, que algun dia ens devíem creuar... La mar és la mateixa...
El nord i el sud es toquen :-)
No sé si va ser un bon negoci canviar París pel Delta, A., però m'agrada que et recordessis de mi en veure la meua terra i que les meues paraules te la fessin més proper
I en la meua absència també t'he trobat a faltar :-)
Publica un comentari a l'entrada