i ja veurem si l'agost és més assenyat

Quan escric això encara no sé -recordo per enèsima vegada les dificultats estivals de connexió que aviat em portaran a un silenci blocaire d'algunes setmanes- si hi ha hagut algú més, a part del gatot, que hagi vist que les fotos dels dos darrers posts el conduien al castell de Sant Ferran (San Fernando a l'època que jo hi pernoctava), la fortalesa, segons la publicitat que jo em crec, més gran d'Europa. No l'havia visitada des que, a la dècada dels 70, vaig ser un dels seus guardians esporàdics. Si fa no fa, és igual que aleshores, encara que la dependència on jo intentava dormir i la del costat, on s'allotjaven els soldats, ara s'ha convertit en la cantina; just davant, la residència de l'oficial de guàrdia, és el lloc on venen les entrades. Encara, en algun dels edificis habitables, hi ha activitat que imagino més o menys lligada a la vida militar. Tant si sou creients com escèptics, penso que és un lloc interessant per fer-hi una passejada, per conèixer una mica la història d'aquest castell tan “modern” (del XVIII) o, com a mínim, per fer una mirada a les planes de l'Empordà des d'un emplaçament privilegiat. Si abans aneu al museu Dalí, no us caldrà pagar l'entrada, segons m'han confirmat.

En fi, com deia al principi, és possible que no us llegeixi i no em llegiu durant una temporada curta que procuraré que sigui sobretot de vida més o menys franciscana durant el dia -ja tinc una certa pràctica a parlar amb els animals-, i de nits, sigui on sigui, a veure-les venir.

Que ho passeu bé!