28.8.14

torna-la a cantar


Tenia previst continuar una mica més amb la pintura, però em passo a la música. A la fi, això funciona també com a dietari i avui vull deixar constància la desaparició física d'un acompanyant.

Escoltant una altra vegada la intervenció de Peret al Concert de Camp Nou de l'any passat, la veu economitzada i emotiva, tinc la sensació que el seu cant era premonitori. Que bé coneixia Peret, gitano nòmada i amb pàtria, les valls i muntanyes del país! Tan bé com Verdaguer, potser. Sí, esclar, i sobretot la rumba.


4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

ja havia superat un càncer, i aquest ja no va poder.

Descansi en pau.

miquel ha dit...

Descansi en pau

Pais secret ha dit...


De totes les actuacions, la de'n Peret, juntament amb la de la Maria del Mar Bonet i la Dharma (també ens en falta un!) amb un molt contundent Què volen aquesta gent, per mi, van ser de les més emotives.Es va fer un silenci molt gran quan en Peret va començar a parlar i a cantar, era ben bé com si exercís de patriarca.
Descansi en Pau.

miquel ha dit...

Cites tres grans noms, A. I, com tu dius, Peret, més o menys seguit per la gent del país, era ja un patriarca que va sorprendre amb aquesta cançó