A l'estiu, sobretot a l'agost, a la
costa o no gaire lluny, i especialment a la Costa Brava i encara més
a l'Empordà, els festivals musicals es prodiguen de tal manera que
és impossible que qualsevol melòman generalista els pugui seguir, i
els especialistes en un gènere, amb prou feines. Música clàssica
i música lleugera (uf, això de música lleugera!) per a tots els
gustos i totes les butxaques.
Aquest any, a l'Estartit, població que
pertany administrativament a Torroella de Montgrí, es va inaugurar
el primer festival de jazz, emmarcat en el festival general de la
vila de llarga tradició i reconegut prestigi. Per raons de dates i
disponibilitat, només vaig poder assistir a dos concerts de
característiques ben diferents. El primer, de pagament, a la plaça
de la Llevantina, a càrrec de The Excitements, un grup que un diria
que és de qui sap on, però que procedeix de Barcelona, inclosa la
cantant moçambiquesa amb una veu amb registres que recorden grans
cantants americanes negres i alguna de blanca. Com s'aconsegueix el
so òptim en un concert? No ho sé, però suposo que és impossible;
escoltar la música al volum adequat a primera fila i a la darrera és
un problema encara no resolt; haver d'anar cap al final per poder
prescindir del dolor dels aguts a l'oïda impedeix gaudir de la
proximitat dels músics... En fi...
El segon concert el protagonitzava un duo, Luna Cohen & Joel Moreno, instal·lat en un petit escenari a l'estreta vorera de davant de les terrasses dels restaurants del port. Cantant i guitarrista intentaven aconseguir inútilment el clima ideal per gaudir de la seua música. Turistes i autòctons amunt i vall, converses a les terrasses, un equip de so de potència escassa... En fi, ja se sap que els músics són soferts i qui paga mana. I qui mana... Deixem-ho estar.
Per cert, no sé si els puristes, o no tant, considerarien que algun dels dos concerts es podia inscriure dins del jazz. Si bé és veritat que el soul, el rock, la bossa nova... hi estan emparentats de prop o de lluny, es podria dir que anomenar-los jazz és tendir a la màniga ampla, a una certa heterodòxia, a l'important és que soni la música i l'any que ve ja concretarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada