Al llarg del temps he seguit amb
interès la trajectòria dialèctica de Carod. El seu discurs,
compartit o no, mai no m'ha ensopit, ni quan contenia uns excessos
d'egolatria a penes dissimulats que no reconeixien altre déu o
diable que ell mateix. Ara, en aquest retir daurat, en aquesta grisor
de la llunyania de les primeres files, la seua verbositat excessiva i
irreflexiva torna a demanar un protagonisme que no li pertany. A què toca això del 5 %? Ai, la desmesura dels qui no s'acontenten amb el
que tenen i volen recuperar el que no tindran. I encara les mitges paraules tan pròpies dels polítics amb el do d'omnisciència.
Tot plegat, una mica el patetisme del destemps.
2 comentaris:
els polítics com els artistes de teiatru necessiten del calor del públic, no suporten l'oblit, i Carod que és d'aquells que treballar, treballar, el que es diu treballar no ho fa fet mai, necessita alimentar la seva vanitat per sortir als diaris i que es parli d'ell. M'és igual el 3% el 5% o el 7%, la obscenitat és el %, i la bestiesa dir-ho ara.
Doncs això, Francesc.
Publica un comentari a l'entrada