olor de llibres

E paradis el luoc melhor

Guillem de Berguedà

sous la pluie d'été

je marche fredonnant la route de platanes
oublieux de ma peine

J. M. Junoy

Arribo a Barcelona des del sud. Em reincorporo a la ciutat, al barri, a la casa, al pis,en diumenge i a l'agost; cap cotxe al pàrquing. Ja sense sol, faig una passejada per Gràcia. Sóc incapaç de detectar cap olor. Ja les retrobaré.

Tinc la sensació -després, un altre dia, ja relativitzaré, com ho faig quan estic allà- de tornar d'un paradís perdut. M´'emporto les olors intenses dels pins de cada estiu, del fonoll fràgil, de l'arrròs astringent, de les figues dolces que cauen dels arbres, de la salabror de mar..., que s'aniran perdent a mesura que passin els dies. A la casa del sud, s'ha perdut, però, l'olor de la mare, que ja només perdurà en el pensament, en la memòria...

Després de setmanes sense practicar, toco el teclat com aquell qui amb les tecles del piano vol crear una melodia nova i no acaba d'aconseguir el tempo, ni tan sols estic segur de la cançó. Les olors...?

Absència d'olor de llibres durant aquests dies. Només una novel·la inacabada, i encara llegida a través de l'e-reader. I un llibre per llegir en qualsevol moment, La Biblia de Neón, de John Kennedy Toole, que em deixa el jove M., lector voraç i eclèctic, segons em sembla, que aquest any ha vingut amb la seua xicota, maca i discreta, com ell.

I ahi a la nit, jo que a penes he fullejat diaris i escotat telediaris, em vaig assabentar de la mort de Jaume Vallcorba. Què curiós el trasbals inicial. Per què? No el coneixia de res. Potser perquè era pocs anys més gran que jo? Potser perquè quan vaig assistir a la presentació de la recopilació sobre l'amor trobadoresc que presentava a la Casa del Llibre a penes va parlar..., i vaig pensar que era perquè el verb exuberant de Jordi Llobet no admetia més que un petit colofó (però quan m'hi vaig acostar perquè em firmés el llibre i vam xerrar un instant -autor i lector-, vaig notar una tristor en la mirada)? Potser -ja ho vaig dir aquí en el seu moment- perquè em va sobtar el seu silenci, la seua fragilitat, en l'aparicio televisada del lliurament dels Premis Nacionals de Cultura?

Realment estic desentrenat. Ni tan sols sé començar la melodia. No coneixia Jaume Vallcorba? I tant que el coneixia! La casa és plena de llibres de Jaume Vallcorba... Bé, dels escriptors que ell estimava. Jaume Vallcorba fa olor de llibres.