22.9.16

a les fosques


No acabo d'entendre la història del dia sense cotxes. El muntatge té tantes implicacions i contradiccions que intentar enumerar-les -festetes veïnals incloses-, ja no dic valorar-les, és una tasca que supera la meua paciència i, segurament, la meua capacitat. Com que la cosa ja no té aturador (dubte: es pot circular en cotxe elèctric?) i continuarà evolucionant fins a no sé quin resultat final, em permeto fer dues propostes de del dia sense... Sense bicicletes (ofereixo el meu barri com a camp d'experimentació en primera instància) i sense turistes.

Com que no he seguit de prop l'evolució intel·lectual i religiosa de Carod-Rovira, ignoro com és que se li ha acudit escriure, i publicar, una història dels protestants als Països Catalans. Sovint em sorprèn la capacitat de la gent per empescar-se originalitats. Bé, sigui com sigui, estic segur que la presència de Carod serà sol·licitada per les múltiples i discretes congregacions protestants escampades pel territori de parla catalana i potser de més enllà... Se m'acaba de fer la llum?

5 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

realment qui sobra a ciutat són els vianants, sobretot els jubilats que són molt perillosos, pero això no es pot dir ni fer, pel que si seria convenient eliminar els cotxes, motos i turistes per que aquesta ciutat fos menys hostil.

Júlia ha dit...

Tot plegat pot definir-se amb el nom d'una secció del blog del Francesc: collonades. Collonades 'progres' endegades per il·luminats i entre els que ens manen sempre n'hi ha uns quants. Ara sembla que el cotxe és pecat.

Júlia ha dit...

El Carod, des que es va posar la corona d'espines, ha anat a mal borràs o així m'ho sembla o potser abans ja era exòtic i no me n'havia adonat.

Carme Rosanas ha dit...

A les fosques, del tot, Miquel... no sé gaire què dir sobre cap dels dos temes.

No entenc gaire res.

miquel ha dit...

Jo amb turistes i bicis -ho sento, Francesc- ja em conformaria... Potser també les motos de les voreres.

A mi, Júlia, m'ha passat com a tu amb en Carod, m'ha costat de veure el seu camí d'il·luminat, i encara li dono voltes.


Potser no és tan entendre, Carme, com acceptar o rebutjar. i, esclar, sempre podem parlar de matisos.