18.3.17

dimissió


Suposo que si m'hagués trobat en qualsevol carrer l'autobús transfòbic (sic), m'hagués produït certa curiositat que de cap manera s'hagués convertit en un post; ara, en canvi, després d'haver-lo vist en els mitjans, he encetat aquestes línies que s'acaben aquí: ni uns ni tampoc els altres.

8 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Berlanga en estat pur, això és l'autobús.

Allau ha dit...

Entenc que estàs condemnant els uns i els altres. No estic gens d'acord. Poden fallar les maneres dels que s'hi oposaven, però el missatge del bus és perjudicial (i biològicament mentider); aquí no s'hi val la llibertat d'expressió.

Oliva ha dit...

ELS FANATISME RELIGIOSOS,TOTS,SON MENTIDERS. PERO TANS ESGARRIPS CREC QUE ELS PUBLICITAN.

miquel ha dit...

L'autobús i tot el que l'envolta, Francesc.

T'entenc, Allau, però em reafirmo. L'autobús, a mi, em sembla menys inic que la seua publicitat i les reaccions que suscita; reaccions permeses i fins i tot estimulades. Si hi ha una "flotilla" d'autobusos en tornaré a parlar. De mentides, avui no toca.

Amén, Oliva.

Anònim ha dit...

Mai s’hauria pensat aquella gent que li farien tanta publicitat

miquel ha dit...

Ho pots ven dir, pons. Un triomf que els ha suposat petits inconvenients.

Cornèlia Abril ha dit...

Si no haguessin fet tant de rebombori, quan ens preguntessin per l'autobús, tots hauríem contestat:

Quin autobús?

miquel ha dit...

Gran veritat, amiga Cornèlia