13.3.17

tastets


He mirat... Ho hauria de dir? O simplement escriure la consideració que se m'ha acudit al final? He vist Invictus a la tele i he pensat que els crítics cinematogràfics -i si cal, els espectadors - haurien d'opinar, de parlar, sobre les pel·lícules sense saber el nom del director, dels actors -potser haurien de portar màscares els actors?-, etc. Res, només això. Per cert, a alguns actors se'ls acusa d'inexpressius, com si l'”expressivitat” fos un plus dels personatges que interpreten; a vegades sí, a vegades, no. Esclar que el cinema és un art i ja se sap que l'art no sol reflectir -copiar?- la realitat sinó que en dóna una visió subjectiva, o ni tan sols parla de la realitat.

Ja en el tema, reivindico l'aventura del tast a cegues, a l'art en general, però també en els tastos més habitualment coneguts, els dels vins, els dels olis, els... , també els dels vinagres. Els vinagres? Eterna reivindicació no corresposta, la del vinagre. A veure quan els crítics i els gurus gastronòmics comencen a parlar dels vinagres: potser quan algun gran industrial, algun gran cuiner o cuinera en parli tant com dels vins? I no em refereixo al de Xerès o al de Mòdena..., que són simplement genèrics, sinó a marques, productors, combinacions... Ai, que m'aparto de la idea del tast a cegues.

Buf, començo parlant de cinema i acabo amb amanides i altres combinacions. Quina diferència hi ha, però?

3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

Ja que parles de vinagres, tota la vida amanint amb el vinagre de tota la vida i ara m'agrada el de Módena, el trobo més suau, menys acid. És greu doctor?

pons007 ha dit...

Llavors què? Miro Invictus o em quedo amb la idea que es una peli sobrevalorada més?

miquel ha dit...

És lleu, Francesc. Anem per parts. Comprar el vinagre balsàmic de Mòdena (sovint succedanis) amb el vinagre amb què amanies abans és com comparar el cava -o el xampany- amb el vi, i ja sabem que tots provenen de la mateixa font. Dit això, queden tots els altres detalls: no és el mateix, si parlem de caves, un semisec que un sec o un brut, però aquests conceptes encara són genèrics, després cal triar qui l'elabora, etc. En els vins podríem fer el mateix. Personalment, considero que els balsàmics van bé amb determinats plats i els altres en altres, però continuo generalitzant. Al celler on vaig habitualment tenen un vinagre de bota horrorós, a la cooperativa del meu poble és força digne. Uf, res, Francesc, no és greu, però has d'investigar.

Pons, com sol passar amb la majoria de pel·lícules -i tants altres materials- que mereixen una crítica, hi ha, en la meua opinió, qui les sobrevalora i qui les infravalora. En tot cas, que quedi clar que jo no la tornaré a mirar i he repetit més de dues vegades pel·lícules del mateix director. Aconsellar, ja fa anys que no ho faig, com a màxim opino segons els meus gustos.