No per anunciat resulta menys impactant i trist
l'empresonament de Jordi Cuixart i de Jordi Sànchez. Com que els
mitjans públics i privats en van plens, dels fets i d'opinions, no
crec que calgui una valoració més. Aquesta presó incondicional
-l'empresonament també, òbviament- em sembla un disbarat, no només
des de la meua subjectivitat, sinó des dels fets imputats i des de
la valoració dels riscos que suposadament comporta que segueixin
lliures. Dos aclariments personals: el primer, repetit qui sap
quantes vegades, és la meua dèria de renyir als qui reiteradament
parlen de la justícia com a element tangible; la justícia només
existeix en la mesura que existeixen els qui l'apliquen, és a dir,
els jutges -i jutgesses- (els fiscals, recordem-ho tenen poc a veure
amb la justícia); en segon lloc... ja no me'n recordo.
Dit això, diré també que em
reconforta continuar escrivint al blog perquè em permet anar a mirar
i a vegades llegir els blogs amics que tinc a la dreta del meu i
veure com, malgrat tot, la vida continua més enllà dels fets que ni
la política ni els polítics poden enterbolir gaire. Una mica d'això
i d'allò i del de més enllà... Per cert, diuen que aquesta setmana
arribaran les pluges i baixarà la temperatura. La previsió
meteorològica m'alegra i em disgusta alhora.
P. S. : A darrera hora m'arriba un
whatsapp en que s'exigeix que el Barça no jugui el partit de
dimecres. Passa-ho, diu el text. Ja hi tornem a ser.
