oposició líquida

Sempre que baixo o pujo pel carrer Verdi faig una mirada a la pissarreta de la llibreria Taifa per veure quin és el darrer apunt., sempre enginyós, sovint amb un punt d'escepticisme. La setmana passada tenien això:

Vaig pensar que era un joc molt ben trobat en la seua brevetat i que, en definitiva, es tracta una oposició que va més enllà de l'anècdota alcohòlica. Queda ben clar que una cosa és ell i l'altra nosaltres. Fins aquí res a dir. Després de la primera ullada, però, ve la reflexió sobre l'adequació de la doble afirmació. Si entenem que nosaltres es refereix no només als llibreters de Taifa sinó a tots els catalans, la textualitat de l'oposició pot ofendre els més tradicionals. És veritat que cada dia s'elaboren més cerveses en el país, algunes boníssimes, però, deixarem de tastar el vi perquè és la beguda preferida de Felip? Jo m'hi nego. Una cervesa de tant en tant ja m'està bé, però els meus plats quotidians continuaran regats amb vi de la bota del celler de la cantonada -l'amo em diu que és un Priorat criança..., pel preu que em cobra no li ho discutiré-; alguns dies, si em vaga, em decantaré per priorats, terres altes, empordans, penedès... de més contrastada solvència. Alt i clar: si Felip a partir de la setmana passada s'ha aficionat al vi és cosa seua i jo no n'he de fer res, que vaig començar a beure vi quan ell encara només mamava llet.

especial abdicació

Aquest matí -ja ahir-, el sol ha sortit a Barcelona a les 6,19 i s'ha post a les 21,19 (curiosa coincidència dels minuts que demà es repetirà, segons el calendari consultat). No sabria dir a quina hora ha sortit el sol a cada poble del país i tampoc quan ho ha fet a Madrid, però segur que a la capital d'Espanya tot passa amb retard respecte Catalunya. En quin lloc del cel es trobava el sol quan s'ha sabut oficialment que el rei havia abdicat? No ho sé, però estic segur que, si encara no ho han fet, els astròlegs en trauran conseqüències importants que s'afegiran a les de tots els tertulians del país que no han parat de dir la seua sobre el passat, el present i el futur de la monarquia, de l'estat espanyol i de Catalunya (i d'Europa).

Em disculpo per no tenir gaire cosa a afegir sobre la notícia del dia, però és que no se m'acut res original que pugui matisar el que uns o altres han dit o diran. A mi, tot aquest assumpte em deixa més aviat fred, per molt que entengui l'efervescència produïda i cregui que és un punt d'inflexió més en el camí d'un nou model de societat que pacíficament o violentament arribarà a cristal·litzar provisionalment. Tot és qüestió de temps.

De fet, la notícia del diari -encara no se sabia l'abdicació- que avui m'ha interessat més és que Ramon Tamames que serà rebut per Mas. Tamames és un economista pel qual molts sentíem gran admiració i que ara, a mí, em continua divertint. Sembla que durant la futura trobada aportarà propostes de solució al problema català; però el que m'ha cridat més l'atenció és que quan diu : Però jo no pretenc ser l'àrbitre d'una situació històrica que arrenca el 1412 amb el Compromís de Casp.

Potser té raó, i cal anar 600 anys enrere i pensar que si en lloc de la monarquia dels trastàmares, el rei hagués estat Jaume d'Urgell, en dates properes no hi hauria cap Felip VI al tron i tindríem un Jaume o un Martí regnant sobre la Confederació. Esclar que en aquest cas no podríem celebrar el tricentenari i potser no tindríem cap desig de república ni existiria ERC, no cantaríem els Segadors ni tantes altres coses que ens alegren la vida cada dia. En fi, deixem-ho estar i toquem de peus a terra: demà més notícies, opinions i programes especials en què, si volem, sabrem tot el que se sap i el que no se sap sobre el passat, el present i el futur de la monarquia. I, a la tarda, ¿més estelades i banderes republicanes a la plaça de Catalunya? En què quedem?