especial abdicació

Aquest matí -ja ahir-, el sol ha sortit a Barcelona a les 6,19 i s'ha post a les 21,19 (curiosa coincidència dels minuts que demà es repetirà, segons el calendari consultat). No sabria dir a quina hora ha sortit el sol a cada poble del país i tampoc quan ho ha fet a Madrid, però segur que a la capital d'Espanya tot passa amb retard respecte Catalunya. En quin lloc del cel es trobava el sol quan s'ha sabut oficialment que el rei havia abdicat? No ho sé, però estic segur que, si encara no ho han fet, els astròlegs en trauran conseqüències importants que s'afegiran a les de tots els tertulians del país que no han parat de dir la seua sobre el passat, el present i el futur de la monarquia, de l'estat espanyol i de Catalunya (i d'Europa).

Em disculpo per no tenir gaire cosa a afegir sobre la notícia del dia, però és que no se m'acut res original que pugui matisar el que uns o altres han dit o diran. A mi, tot aquest assumpte em deixa més aviat fred, per molt que entengui l'efervescència produïda i cregui que és un punt d'inflexió més en el camí d'un nou model de societat que pacíficament o violentament arribarà a cristal·litzar provisionalment. Tot és qüestió de temps.

De fet, la notícia del diari -encara no se sabia l'abdicació- que avui m'ha interessat més és que Ramon Tamames que serà rebut per Mas. Tamames és un economista pel qual molts sentíem gran admiració i que ara, a mí, em continua divertint. Sembla que durant la futura trobada aportarà propostes de solució al problema català; però el que m'ha cridat més l'atenció és que quan diu : Però jo no pretenc ser l'àrbitre d'una situació històrica que arrenca el 1412 amb el Compromís de Casp.

Potser té raó, i cal anar 600 anys enrere i pensar que si en lloc de la monarquia dels trastàmares, el rei hagués estat Jaume d'Urgell, en dates properes no hi hauria cap Felip VI al tron i tindríem un Jaume o un Martí regnant sobre la Confederació. Esclar que en aquest cas no podríem celebrar el tricentenari i potser no tindríem cap desig de república ni existiria ERC, no cantaríem els Segadors ni tantes altres coses que ens alegren la vida cada dia. En fi, deixem-ho estar i toquem de peus a terra: demà més notícies, opinions i programes especials en què, si volem, sabrem tot el que se sap i el que no se sap sobre el passat, el present i el futur de la monarquia. I, a la tarda, ¿més estelades i banderes republicanes a la plaça de Catalunya? En què quedem?