oposició líquida

Sempre que baixo o pujo pel carrer Verdi faig una mirada a la pissarreta de la llibreria Taifa per veure quin és el darrer apunt., sempre enginyós, sovint amb un punt d'escepticisme. La setmana passada tenien això:

Vaig pensar que era un joc molt ben trobat en la seua brevetat i que, en definitiva, es tracta una oposició que va més enllà de l'anècdota alcohòlica. Queda ben clar que una cosa és ell i l'altra nosaltres. Fins aquí res a dir. Després de la primera ullada, però, ve la reflexió sobre l'adequació de la doble afirmació. Si entenem que nosaltres es refereix no només als llibreters de Taifa sinó a tots els catalans, la textualitat de l'oposició pot ofendre els més tradicionals. És veritat que cada dia s'elaboren més cerveses en el país, algunes boníssimes, però, deixarem de tastar el vi perquè és la beguda preferida de Felip? Jo m'hi nego. Una cervesa de tant en tant ja m'està bé, però els meus plats quotidians continuaran regats amb vi de la bota del celler de la cantonada -l'amo em diu que és un Priorat criança..., pel preu que em cobra no li ho discutiré-; alguns dies, si em vaga, em decantaré per priorats, terres altes, empordans, penedès... de més contrastada solvència. Alt i clar: si Felip a partir de la setmana passada s'ha aficionat al vi és cosa seua i jo no n'he de fer res, que vaig començar a beure vi quan ell encara només mamava llet.