Passejant per Barcelona, un capvespre cap al tard, entro en algunes botigues i comprovo que els cartells institucionals que afirmen que els botiguers són més que botiguers són certs. Jo només volia venedors, però costa, costa molt trobar professionals, ni tan sols aficionats, és a dir, que sentin afició per l’ofici. La majoria són molt més. Què? Ni idea, no m’ho diuen, no els dec merèixer prou confiança. Re[z]istiré!
Els experts em (ens) diuen que si la crisi això o allò o el de més enllà. Hi ha més experts en crisis que bolets en temporada alta. I experts en futurs: surten experts (hi ha tants especialistes predictors de futurs en tantes especialitats!) d’on mai no se n’havien vist. Re[z]istiré!
Plou, i si no plou, com si ho fes. N’estic tip; aquesta grisor em penetra els ossos i la ment. Re[z]istiré!
Els mitjans no paren de fer resums de l’any que s’acaba, i els comerciants no especialitzats, i els escriptors, els arquitectes, els polítics (ai, els polítics!) els banquers (ai, els críptics banquers!), els aturats, els editors, els lectors, els esportistes (als esportistes més aviat els els fan), els venedors de cotxes, els georgians i els afganesos, els misantrops i els filantrops... , fins i tot els blocaires tenim tendència a fer resums de l’any, i vinga valoracions, i balanços! N’estic fins al ... dels resums i de les balances, dels equilibris. No hi ha cap novetat! Que no hi ha cap novetat? Re[z]istiré!
... Re[z]istiré!
...Re[z]istiré!
...Re[z]istiré!
Com cada any, aixeco la vista i veig que, de moment, Orió es troba, com sempre, entre 24º N i 11º S de declinació i entre 4h 40m i 6h 20m d’ascensió recta (la nebulosa em refereixo, que és del que es tracta). Aquests dies, cap a les dues, es veu mirant el sud si els núvols –ja ho he dit, que n’estic tip, de nuvols?- ho permeten. Em reconforta. No vull altre senyal. No en conec cap altre. Re[z]istiré!
És clar que no us desitjo que resistiu, que no claudiqueu, sinó que aquest 2009 actueu, creeu, creieu (?), progresseu, sigueu feliços, malgrat els venedors que no ho són, malgrat els profetes certs i incerts, malgrat els experts en prediccions i en balanços, malgrat les pluges benignes i malignes, malgrat tots els nostres i vostres malgrats. Endavant, el 2009 és nostre i vostre, no permeteu que sigui d’ells, si de cas, compartiu-lo amb ell o ella!
I a llarg termini faig meva aquesta modesta cançó de re[z]istència, tan maldestra i tan propera (ja ho veieu, faig resums i balanços també), i us la deixo per si algun dia la necessiteu. Si em plau, més endavant li refaré la lletra, que no la veu ni el puzle d’imatges... O en triaré una altra.
Bon 2009, doncs! Ei, i no xinxolleu gaire l’ampolla, ni els reis mags amb desitjos impossibles, que tot té un límit!
(i entre parèntesis i en lletra petita i inútil un desig ja no de pau sinó de vida per a tots aquells que cada dia lluiten per sobreviure, per als que tenen raó i per als que no en tenen -quina raó?-, per als que tenir raó o no tenir-ne no significa res perquè la seva possibilitat de tria és nul·la; per a tots, la vida, la pau i, si pot ser, una mica d'aquesta cosa intangible que anomenem felicitat. Re[z]istiran?)
