intercanvis?

Només acabar d’escriure el post anterior em miro les novetats de catapings i em trobo això. El meu coneixement de la llengua alemanya –tres hores (?) de classes setmanals durant dues o tres setmanes amb una professora particular danesa abans de marxar a Freiburg, ja fa molts anys- no em permeten captar els missatges escrits, però no em sembla reconèixer cap autora alemanya, i em fa l’efecte que no es tracta d’això. Sigui com sigui, sembla que la publicitat de la fira de Frankfurt ha fet efecte i que alguns alemanys tenen interès a mostrar la seva obra en els espais catalans. Benvinguts siguin.

(Aquesta nit, a Àgora -canal 33-, Bargalló, Porcel i Antoni Comas parlaran de Frankfurt i del futur de la llengua, bé, al menys el títol del programa és Frankfurt: la projecció d'una llengua. Ja es veura com enfoquen el tema, perquè a la ciutat alemanya em fa l'efecte que més aviat es projectarà la literatura i la cultura catalana.)

l'exèrcit dels fènix?

Consulto una paraula al DIEC i m’entretinc buscant-ne d’altres i experimentant algunes de les possibilitats de consulta del diccionari per internet i que són impossibles, al menys amb la rapidesa desitjable, en la consulta clàssica, sobre paper.

Després de diverses provatures em centro a trobar paraules “acabades en”, és a dir, que converteixo el diccionari de definicions en un diccionari de rimes. Per exemple, imagino que la paraula tigre no em donarà gaires rimes consonants (igualtat de tots els sons a partir de la darrera vocal tònica). Efectivament, només dues possibilitats: gigre i pigre. I ja m’imagino el poeta horripilant escrivint aquest dos horribles versos pentasíl·labs:
El ferotge tigre
Es va cruspir el pigre
És clar que com a diccionari de rimes la seva funció no és completa perquè els resultats presentats afecten només les grafies, però no els sons, ni tenen en compte les possibilitats de la morfologia verbal, etc. Així, per exemple, l’horripilant poeta anterior, de coneixements teòrics escassos, és incapaç de saber que hagués pogut construir aquests igualment horribles, però perfectament consonàntics, pentasíl·labs:
El ferotge tigre
A l’estepa migra
I calia ser Foix per fer rimar introit amb Freud.

No us marejo amb més exemples, però us recordo, als qui encara rimeu, que en casos de bloqueig teniu l’ajuda d’aquesta eina, tot i que la sinceritat que practiqueu potser quedi mediatitzada per la cerca.

Deixeu-me insistir una mica més en el tema des d’una altra perspectiva. No trobareu la definició en el diccionari, però sí en alguns tractats poètics: mot fènix: paraules que no tenen cap rima consonàntica possible perquè no hi ha, a la llengua, cap mot que presenti els mateixos finals tònics i post-tònics (Josep Bargalló Valls: Manual de mètrica i versificació. Empúries). En algun tractat els anomenen rims fènix. Curiosament, en dos dels manuals que tinc a mà, el que he citat i el de Jordi Parramon i Blasco: Diccionari de Poètica, d’Edicions 62, els exemples que citen, crec jo, no són mots fènix, com a mínim actualment. Bargelló esmenta un vers de Jaume March (aquí el poema sencer):
“Si em fai Amor amagrir los espòndils”
Trobem dos mots més rimables, encara que els versos resultants puguin ser més aviat propis d’un tractat d’anatomia: còndil i epicòndil.

Bé, ho deixo, perquè em sembla que m’està sortint un post no apte per a lectors impacients i interessats per temes d’actualitat. I pensar que encara us volia parlar de com anaven de buscats els mots fènix en determinat període de la història de la poesia...

I si, finalment, després de tanta aridesa, juguéssim una mica? Sou capaços de trobar algun mot fènix que figuri en el diccionari (no valen invencions)? Segur que sí. Ho podeu intentar en les properes vacances, quan us sembli que esteu a punt de caure en un moment d'inactivitat avorrida. Jo us en deixo un (al menys gràficament) perquè veieu que no és tan difícil, encara que potser no en formarem un exèrcit: FÈNIX.