Consulto una paraula al DIEC i m’entretinc buscant-ne d’altres i experimentant algunes de les possibilitats de consulta del diccionari per internet i que són impossibles, al menys amb la rapidesa desitjable, en la consulta clàssica, sobre paper.
Després de diverses provatures em centro a trobar paraules “acabades en”, és a dir, que converteixo el diccionari de definicions en un diccionari de rimes. Per exemple, imagino que la paraula tigre no em donarà gaires rimes consonants (igualtat de tots els sons a partir de la darrera vocal tònica). Efectivament, només dues possibilitats: gigre i pigre. I ja m’imagino el poeta horripilant escrivint aquest dos horribles versos pentasíl·labs:
El ferotge tigre
Es va cruspir el pigre
És clar que com a diccionari de rimes la seva funció no és completa perquè els resultats presentats afecten només les grafies, però no els sons, ni tenen en compte les possibilitats de la morfologia verbal, etc. Així, per exemple, l’horripilant poeta anterior, de coneixements teòrics escassos, és incapaç de saber que hagués pogut construir aquests igualment horribles, però perfectament consonàntics, pentasíl·labs:
El ferotge tigre
A l’estepa migra
I calia ser Foix per fer rimar introit amb Freud.
No us marejo amb més exemples, però us recordo, als qui encara rimeu, que en casos de bloqueig teniu l’ajuda d’aquesta eina, tot i que la sinceritat que practiqueu potser quedi mediatitzada per la cerca.
Deixeu-me insistir una mica més en el tema des d’una altra perspectiva. No trobareu la definició en el diccionari, però sí en alguns tractats poètics: mot fènix: paraules que no tenen cap rima consonàntica possible perquè no hi ha, a la llengua, cap mot que presenti els mateixos finals tònics i post-tònics (Josep Bargalló Valls: Manual de mètrica i versificació. Empúries). En algun tractat els anomenen rims fènix. Curiosament, en dos dels manuals que tinc a mà, el que he citat i el de Jordi Parramon i Blasco: Diccionari de Poètica, d’Edicions 62, els exemples que citen, crec jo, no són mots fènix, com a mínim actualment. Bargelló esmenta un vers de Jaume March (aquí el poema sencer):
“Si em fai Amor amagrir los espòndils”
Trobem dos mots més rimables, encara que els versos resultants puguin ser més aviat propis d’un tractat d’anatomia: còndil i epicòndil.
Bé, ho deixo, perquè em sembla que m’està sortint un post no apte per a lectors impacients i interessats per temes d’actualitat. I pensar que encara us volia parlar de com anaven de buscats els mots fènix en determinat període de la història de la poesia...
I si, finalment, després de tanta aridesa, juguéssim una mica? Sou capaços de trobar algun mot fènix que figuri en el diccionari (no valen invencions)? Segur que sí. Ho podeu intentar en les properes vacances, quan us sembli que esteu a punt de caure en un moment d'inactivitat avorrida. Jo us en deixo un (al menys gràficament) perquè veieu que no és tan difícil, encara que potser no en formarem un exèrcit: FÈNIX.
[ALGO ANDA SUELTO... / QUELCOM VA SOLT...]
Fa 5 hores
4 comentaris:
No sé si recordes aquella cançó de Pi de la Serra, on, per rimar amb 'fosc' fa:
...com que la rima és difícil, em mira i exclama 'tosc'.
Ja pensaré sobre les fènix, sobretot per les vacances.
Sí que la recordo.
A veure si tu, que encara rimes, algun dia jugues amb algun o alguns mots fènix :-)
A Verbàlia, fa algun temps, va sortir el tema dels mots difícils de rimar, ara fa temps que no hi entro massa per manca de temps. I això que em diverteix molt, la web i fins i tot he guanyat algun llibret fent aportacions.
Veig que acceptes el repte, Júlia :-)
Publica un comentari a l'entrada