abans que s'acabi el dia: JMS i AC

Acabo de transcriure el document que vaig començar a pujar ahir. No afegeixo res més. En tot cas, si encara no hi heu passat, és interessant anar a llegir la visió sagarriana de la Júlia.

Jo faré una afirmació, que em penso que no ha fet mai ningú, i sé que no serà acceptada unànimement, però jo crec que és exacta. Sense els Jocs Florals, amb la seva fórmula de gran espectacle social, jo estic segur que la producció literària que va de Milà i Rubió i Ors fins a la meva generació. I si voleu a generacions posteriors a la meva, no s'hauria produït amb la riquesa, la continuïtat i l'eficàcia que s'ha produït. És a dir, sense l'estímul purament d'honor exercit pels Jocs sobre els poetes de Catalunya, molts d'aquests poetes no s'haurien manifestat com a tals.
Jo sé que davant de la meva afirmació més d'un arrufarà el nas; però si els homes d'ara fa noranta-cinc anys haguessin seguit escrivint versos amagats dalt d'una golfa, i no haguessin utilitzat el Saló de Cent, la gran sala de Llotja, el Palau de Belles Arts o el de la Música per als grans certàmens dels Jocs, el nostre pervindre poètics hauria estat molt diferent del que reflexa la present antologia i del que reflexen altres antologies similars.
Ara que entre tots plegats, per obra i gràcia de dues excel·lents biografies, hem remat una mica de passió i de comprensió al voltant de la figura de Verdaguer, hem pogut veure fins a quin punt fou irresistible i fascinador l'esquer dels Jocs Florals per al nostre màxim poeta. I jo sé fins a quin punt fou trasbalsador i arravatador, per un home tan poc comediant com era Maragall, el fet que li concedissin la Flor Natural, i que pogués nomenar Reina de la festa a la mare dels seus fills. Cito aquests dos casos i en podria citar molts més; però no cal, perquè són coses que es veuen de seguida.
Jo crec que el millor elogi que es pot fer dels Jocs, és reconèixer un resultat històric que podríem enunciar d'aquesta manera:
Els Jocs sota una encarquerada fórmula arbitrària guarnida amb reminiscències d'ultratomba, que aparentment semblava que havia de matar tota fresca, vivent i sincera iniciativa, per una mena de miracle latent en la seva pròpia fórmula, han estat l'eficient trampolí perquè el fet poètic del nostre país -ànima i sang en màgica configuració- pogués projectar l'impuls de la seva veritat incontestable.

Josep Maria de Sagarra
Mestre en Gai Saber
Membre del Consell Directiu
dels Jocs Florals de Barcelona

Josep Maria de Sagarra. Pròleg a Antologia dels Jocs Florals i síntesi històrica. Barcelona, Editorial Selecta, 1954.

I una heterodòxia blocaire fruit del comentari de la Júlia que parla de Triadú i Molas: un assaig curt -en format jpg; no tinc temps, ara, per transcriure'l- del mataroní Antoni Comas (1931-1981) , el primer catedràtic de llengua i literatura catalanes de la UB, mai prou reivindicat (ni tan sols té una entrada curta a la Viquipèdia, ni se'l recorda públicament en el trentè aniversari de la seva mort enlloc que jo conegui, excepte pel company August Bover):

intercanvis?

Només acabar d’escriure el post anterior em miro les novetats de catapings i em trobo això. El meu coneixement de la llengua alemanya –tres hores (?) de classes setmanals durant dues o tres setmanes amb una professora particular danesa abans de marxar a Freiburg, ja fa molts anys- no em permeten captar els missatges escrits, però no em sembla reconèixer cap autora alemanya, i em fa l’efecte que no es tracta d’això. Sigui com sigui, sembla que la publicitat de la fira de Frankfurt ha fet efecte i que alguns alemanys tenen interès a mostrar la seva obra en els espais catalans. Benvinguts siguin.

(Aquesta nit, a Àgora -canal 33-, Bargalló, Porcel i Antoni Comas parlaran de Frankfurt i del futur de la llengua, bé, al menys el títol del programa és Frankfurt: la projecció d'una llengua. Ja es veura com enfoquen el tema, perquè a la ciutat alemanya em fa l'efecte que més aviat es projectarà la literatura i la cultura catalana.)