Llegeixo dues convocatòries...

Llegeixo dues convocatòries de premis per a blocs (en un cas, pàgines web en general). Els Premis Blocs Catalunya , en la seva primera convocatòria, tenen unes bases que a mi, que em moc poc, em resulten un punt misterioses. No sé qui forma l’Associació STIC.cat, cosa que no té cap importància; en canvi sí que trobo a faltar aquelles característiques pròpies d’un certamen públic rigorós: saber –o és que m’ho he saltat- en què consisteix el premi i conèixer els noms, que segurament no em dirien res, dels membres del jurat. Les bases diuen que el jurat estarà integrat per persones de reconegut prestigi en l'àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació del nostre país, els quals, finalment votaran el millor bloc de cada una de les deu categories a concurs (Cinema, Literatura, Economia, Educació, Miscel·lània, Esports, Periodisme, Personals, Política i TIC), a més del bloc de blocs. Hi algunes divisions que em semblen poc clares –ganes de conpartimentar- , però no insistiré (jo, per exemple, entro com a mínim a Periodisme, Personal, Miscel·lània i, potser, Literatura). El que em resulta més estrany, però, és que uns ticaires, de tot el prestigi que es vulgui, siguin els més adequats per concedir premis de literatura, cinema, economia, música.. Em sembla que respon a aquest costum tan estès i tan discutible de confondre contingut amb continent. És com si el premi més prestigiós llibres de ficció, de cinema, d’economia, etc. el donessin els propietaris de les empreses d’arts gràfiques. Ep, que no dic que no ho poguessin fer i que la seva tria fos molt popular. Ja em coneixeu, ara m’allargaria amb alguns altres detalls, però no els concretaré si no és que algú de vosaltres té ganes de discutir-los després d’haver llegit les bases.

L’altre premi és el de Lletra. En la seva vuitena convocatòria, les bases (...amb la intenció de destacar el millor web realitzat arreu del món i en qualsevol llengua per mostrar o promocionar la literatura catalana a Internet ) són, suposo, les de sempre; coneixem el premi i el nom dels membres del jurat. En fi, ja sabeu el seu funcionament i deveu recordar que si us hi voleu inscriure, no us queden gaires dies. Sembla que aquest any no faran una secció especial dedicada als blocs.


Ara me’n recordo, el motiu d’escriure tot això era un dels requisits per poder participar que es demanen en la primera convocatòria: no es pot ser anònim. I la pregunta de sempre: jo sóc anònim? El meu bloc és anònim? Alguns respondrien que sí, cosa que jo negaria immediatament dient que, en tot cas, el meu bloc l’escriu en pere –i puc posar tants cognoms com vulgui, fins a la 7 generació dels meus avantpassats de ficció- i que una cosa és ser anònim i l’altra fer servir –si és que ho és- un pseudònim. I, modèstia a part, si ho enfoquem des d’una altra perspectiva, tampoc no es pot dir que el meu bloc passi totalment desapercebut, que es mogui en el més absolut dels anonimats. Finalment, és que hi ha blocs que neixen i es desenvolupen per generació espontània? Però deixem-nos de punyetes, què té a veure que hi hagi una persona més o menys coneguda darrera d’una obra perquè aquesta tingui determinat valor? Es volen promocionar blocs o persones? I aquí entrem en un camp que va més enllà de les meves intencions d’avui. Fet i fet, però, em puc inscriure a PBC?

P. S. Des que vaig escriure això-fa molt poc- fins ara s'han produït algunes novetats en la primera convocatòria, entre d'altres l'aparició d'un you tube amb unes paraules de Trina Milan, la presidenta d'STIC.cat, i altre detalls menors.

POETA

Per una banda el Salvat-Papasseit del post anterior i per l’altra el darrer NewsLletra que rebo, em porten als dos textos de més avall. En el manifest, Salvat ens parla dels poetes en minúscula i de les característiques del POETA en MAJÚSCULA. La convocatòria de les bases dels Jocs Florals de Barcelona d’enguany s’autocomplau a destacar les modificacions establertes l’any passat. Tant Salvat com l’Ajuntament de Barcelona busquen el Poeta singular, però no sé si es posarien d’acord en les característiques d’aquest Poeta. I segurament encara existeixen més conceptes de poeta i de poesia. Entre els dos tipus de poetes, a mi, que sóc mandrós, m’interessa més el de Salvat: “cada mot d’aquest home seria com un vers... Potser, fins i tot ni escriuria versos”. És veritat, però, que aquest poeta no té una dotació econòmica assegurada i, en canvi, el de l’Ajuntament tindrà inicialment 10.000 €, menys impostos. En fi, terrible dilema. Per cert, no seria interessant que la Generalitat, cada dia més sensibilitzada per la Cultura, instaurés uns Jocs Florals que designessin el Poeta de Catalunya? Una dotació econòmica, per exemple, de 100.000 € -tampoc no cal exagerar fins que l'assumpte econòmc no sigui del tot clar- i la traducció del recull a l’alemany assegurarien el respecte pel guanyador.


Coneixem el poeta qui publica cada any un o un parell de llibres -proesa matemàtica encara que no ragi; coneixem el poeta qui a dotze anys ja escrivia com Bernat Metge ho feia, i avui ja no en parlem; coneixem el poeta qui jutja dels demés per si saben o no embrutar trenta fulls a tall com ho faria la màquina d'escriure, que vol dir que ell els omple o que ell es veu capaç d'omplir-ne més i tot; coneixem el poeta que vota per a que un llibre deixi de publicar-se si no n'admet l'Església el contingut, i en coneixem cent més que així s'hi afegirien; perquè la qüestió és viure, arreplegar el que es pugui i que es tracta d'això precisament. Però no coneixem, fora d'aquests que hem dit i als quals el blanc rebost els ha fet que perdessin tota altivesa digna de Poetes -cap Poeta veritat, ni modern del temps nostre, ni soldat cavaller i a fe que ens fa una falta que s'acosta a l'angoixa.

... Si tinguéssim Poeta, aquest seria, amics, un home independent. Potser, potser fins i tot ni escriuria versos... Cada gest d'aquest home, cada mot d'aquest home seria com un vers. Signaria una ratlla, i aquesta sola ratlla podria no pertànyer a cap alexandrí, podria no sonar a les pobres orelles dels doblegats versaires a preu fet, però amb aquesta ratlla tindríem un Poema. Si tinguéssim Poeta no hi hauria editor que llencés gastaments.

Salvat Papasseit. "Contra els poetes en minúscula. Primer manifest català futurista" (fragment), 1920




L’any 2006 els Jocs Florals van demostrar novament la seva capacitat de reacció i la seva ferma voluntat de renovació i d’adaptació al món d’avui, en consolidar el premi en un únic guardó sense finalistes, que ara es diu Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona. Aquesta millora té tres efectes importants: l’aposta artística del jurat és més contundent; es concentra tot l’esforç de promoció i divulgació del premi en una sola obra, i la dotació econòmica del premi és més substanciosa. A més, la cerimònia de lliurament s’ha convertit en una autèntica festa de la poesia que destaca perquè posa en relleu la relació entre la poesia i altres arts, assenyala els grans llibres de poesia publicats l’any anterior i celebra l’obra guanyadora i el nomenament del nou Poeta de la Ciutat.

Premi de Poesia. Jocs Florals de Barcelona 2007 (fragment)


P. S. A Lletra podeu trobar el dietari (jo diria bloc) de Jordi Valls, Poeta de Barcelona fins els propers Jocs. Va, deixeu-hi algun comentari.