22.2.07

POETA

Per una banda el Salvat-Papasseit del post anterior i per l’altra el darrer NewsLletra que rebo, em porten als dos textos de més avall. En el manifest, Salvat ens parla dels poetes en minúscula i de les característiques del POETA en MAJÚSCULA. La convocatòria de les bases dels Jocs Florals de Barcelona d’enguany s’autocomplau a destacar les modificacions establertes l’any passat. Tant Salvat com l’Ajuntament de Barcelona busquen el Poeta singular, però no sé si es posarien d’acord en les característiques d’aquest Poeta. I segurament encara existeixen més conceptes de poeta i de poesia. Entre els dos tipus de poetes, a mi, que sóc mandrós, m’interessa més el de Salvat: “cada mot d’aquest home seria com un vers... Potser, fins i tot ni escriuria versos”. És veritat, però, que aquest poeta no té una dotació econòmica assegurada i, en canvi, el de l’Ajuntament tindrà inicialment 10.000 €, menys impostos. En fi, terrible dilema. Per cert, no seria interessant que la Generalitat, cada dia més sensibilitzada per la Cultura, instaurés uns Jocs Florals que designessin el Poeta de Catalunya? Una dotació econòmica, per exemple, de 100.000 € -tampoc no cal exagerar fins que l'assumpte econòmc no sigui del tot clar- i la traducció del recull a l’alemany assegurarien el respecte pel guanyador.


Coneixem el poeta qui publica cada any un o un parell de llibres -proesa matemàtica encara que no ragi; coneixem el poeta qui a dotze anys ja escrivia com Bernat Metge ho feia, i avui ja no en parlem; coneixem el poeta qui jutja dels demés per si saben o no embrutar trenta fulls a tall com ho faria la màquina d'escriure, que vol dir que ell els omple o que ell es veu capaç d'omplir-ne més i tot; coneixem el poeta que vota per a que un llibre deixi de publicar-se si no n'admet l'Església el contingut, i en coneixem cent més que així s'hi afegirien; perquè la qüestió és viure, arreplegar el que es pugui i que es tracta d'això precisament. Però no coneixem, fora d'aquests que hem dit i als quals el blanc rebost els ha fet que perdessin tota altivesa digna de Poetes -cap Poeta veritat, ni modern del temps nostre, ni soldat cavaller i a fe que ens fa una falta que s'acosta a l'angoixa.

... Si tinguéssim Poeta, aquest seria, amics, un home independent. Potser, potser fins i tot ni escriuria versos... Cada gest d'aquest home, cada mot d'aquest home seria com un vers. Signaria una ratlla, i aquesta sola ratlla podria no pertànyer a cap alexandrí, podria no sonar a les pobres orelles dels doblegats versaires a preu fet, però amb aquesta ratlla tindríem un Poema. Si tinguéssim Poeta no hi hauria editor que llencés gastaments.

Salvat Papasseit. "Contra els poetes en minúscula. Primer manifest català futurista" (fragment), 1920




L’any 2006 els Jocs Florals van demostrar novament la seva capacitat de reacció i la seva ferma voluntat de renovació i d’adaptació al món d’avui, en consolidar el premi en un únic guardó sense finalistes, que ara es diu Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona. Aquesta millora té tres efectes importants: l’aposta artística del jurat és més contundent; es concentra tot l’esforç de promoció i divulgació del premi en una sola obra, i la dotació econòmica del premi és més substanciosa. A més, la cerimònia de lliurament s’ha convertit en una autèntica festa de la poesia que destaca perquè posa en relleu la relació entre la poesia i altres arts, assenyala els grans llibres de poesia publicats l’any anterior i celebra l’obra guanyadora i el nomenament del nou Poeta de la Ciutat.

Premi de Poesia. Jocs Florals de Barcelona 2007 (fragment)



P. S. A Lletra podeu trobar el dietari (jo diria bloc) de Jordi Valls, Poeta de Barcelona fins els propers Jocs. Va, deixeu-hi algun comentari.

4 comentaris:

Arare ha dit...

Jo, de moment, el comentari, te'l deixo a tu. Magnífic post. Gràcies per escriure'l i per deixar-me llegir-lo.

I dit això, ara ja puc anar a deixar un comentari - si s'escau- al blog que ens recomanes.

petonets emboirats.

pere ha dit...

Gràcies a tu per llegir-lo, arare.
Veig que deixar un comentari al dietari de J. V., que més que recomanar esmento, no t'ha semblat escaient. Ja veus, a mi tampoc.
Petons diàfans.

Júlia ha dit...

Això em recorda allò de l'escriptor del mes que feien abans, he, he.

pere ha dit...

Ja és això, Júlia, però amb més parafarnàlia. El que no els perdono és haver acabat amb la bonica tradició dels Jocs Florals tradicionals.