Llegeixo dues convocatòries de premis per a blocs (en un cas, pàgines web en general). Els Premis Blocs Catalunya , en la seva primera convocatòria, tenen unes bases que a mi, que em moc poc, em resulten un punt misterioses. No sé qui forma l’Associació STIC.cat, cosa que no té cap importància; en canvi sí que trobo a faltar aquelles característiques pròpies d’un certamen públic rigorós: saber –o és que m’ho he saltat- en què consisteix el premi i conèixer els noms, que segurament no em dirien res, dels membres del jurat. Les bases diuen que el jurat estarà integrat per persones de reconegut prestigi en l'àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació del nostre país, els quals, finalment votaran el millor bloc de cada una de les deu categories a concurs (Cinema, Literatura, Economia, Educació, Miscel·lània, Esports, Periodisme, Personals, Política i TIC), a més del bloc de blocs. Hi algunes divisions que em semblen poc clares –ganes de conpartimentar- , però no insistiré (jo, per exemple, entro com a mínim a Periodisme, Personal, Miscel·lània i, potser, Literatura). El que em resulta més estrany, però, és que uns ticaires, de tot el prestigi que es vulgui, siguin els més adequats per concedir premis de literatura, cinema, economia, música.. Em sembla que respon a aquest costum tan estès i tan discutible de confondre contingut amb continent. És com si el premi més prestigiós llibres de ficció, de cinema, d’economia, etc. el donessin els propietaris de les empreses d’arts gràfiques. Ep, que no dic que no ho poguessin fer i que la seva tria fos molt popular. Ja em coneixeu, ara m’allargaria amb alguns altres detalls, però no els concretaré si no és que algú de vosaltres té ganes de discutir-los després d’haver llegit les bases.
L’altre premi és el de Lletra. En la seva vuitena convocatòria, les bases (...amb la intenció de destacar el millor web realitzat arreu del món i en qualsevol llengua per mostrar o promocionar la literatura catalana a Internet ) són, suposo, les de sempre; coneixem el premi i el nom dels membres del jurat. En fi, ja sabeu el seu funcionament i deveu recordar que si us hi voleu inscriure, no us queden gaires dies. Sembla que aquest any no faran una secció especial dedicada als blocs.
Ara me’n recordo, el motiu d’escriure tot això era un dels requisits per poder participar que es demanen en la primera convocatòria: no es pot ser anònim. I la pregunta de sempre: jo sóc anònim? El meu bloc és anònim? Alguns respondrien que sí, cosa que jo negaria immediatament dient que, en tot cas, el meu bloc l’escriu en pere –i puc posar tants cognoms com vulgui, fins a la 7 generació dels meus avantpassats de ficció- i que una cosa és ser anònim i l’altra fer servir –si és que ho és- un pseudònim. I, modèstia a part, si ho enfoquem des d’una altra perspectiva, tampoc no es pot dir que el meu bloc passi totalment desapercebut, que es mogui en el més absolut dels anonimats. Finalment, és que hi ha blocs que neixen i es desenvolupen per generació espontània? Però deixem-nos de punyetes, què té a veure que hi hagi una persona més o menys coneguda darrera d’una obra perquè aquesta tingui determinat valor? Es volen promocionar blocs o persones? I aquí entrem en un camp que va més enllà de les meves intencions d’avui. Fet i fet, però, em puc inscriure a PBC?
P. S. Des que vaig escriure això-fa molt poc- fins ara s'han produït algunes novetats en la primera convocatòria, entre d'altres l'aparició d'un you tube amb unes paraules de Trina Milan, la presidenta d'STIC.cat, i altre detalls menors.
[ALGO ANDA SUELTO... / QUELCOM VA SOLT...]
Fa 2 hores
2 comentaris:
Bon dia, Pere. Hi ha un gran nombre de premis 'convencionals' que també tenen aquestes mancances que menciones. Els premis no deixen de ser un joc, sovint quan llegeixes qui forma part del jurat et sorprens molt. I la majoria busquen promocionar la persona, també, és clar, sovint és la persona qui es vol promocionar.
Això de que els de Lletra no vulguin blocs em fa pensar que potser tenen por de tenir un excés de participació i no donar l'abast.
Jo crec que els premis no es poden prendre seriosament, la veritat, ni els grossos ni els petits. Si te'n donen algun i hi afegeixen algun caleret, doncs et podràs pagar un sopar o publicar un llibret i, mira, sempre fa gràcia. Però no pots pensar pas que 'efectivament' eres el millor, ja que tot és subjectiu i caòtic. La resta és... literatura.
Ho pots ben dir, Júlia, però potser caldria ser més seriosos.
És clar que els premis són un joc, però no sé on anirem a parar si els jocs no es prenen seriosament. Una altra cosa és que en els jocs hi puguin jugar inconpetents, hi hagi tafurs, o tots els adjectius que es vulguin posar, i que fins i tot en alguns casos l'atzar, fonamental en alguns jocs, sigui determinant.
Publica un comentari a l'entrada