Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mao Zedong. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mao Zedong. Mostrar tots els missatges

14.7.13

sobre la criogènia durant el maoisme


Fa quatre dies vaig parlar del pràcticament inexistent periodisme d'investigació. Una notícia que ja és història em fa tornar a la càrrega.

Segurament molta gent d'arreu del món ha llegit aquests dies material sobre l'escàndol produït a la Xina pel descobriment de pollastres, o part de pollastres, posats a la venda que, aparentment, en alguns casos, havien estat congelats a la dècada dels 60 del segle passat. En els mitjans d'aquí que donaven la notícia, després de l'estupor inicial i la desqualificació dels xinesos, només he pogut llegir i escoltar brometes i manifestacions d'ignorància. Ningú que investigués les causes reals de l'assumpte i intentés explicar-lo amb una mica de coherència.

De fet la història d'aquests congelats de l'època de Mao Zedong (pollastres que en alguns casos van ser congelats dos anys després de l'aparició del Llibre Roig) té una explicació complexa, però fàcil d'esbrinar si se segueixen les pistes adequades; però la majoria de periodistes actuals són mandrosos, viuen al dia, i qualsevol feina que necessiti la consulta de fonts diverses i una investigació històrica supera les seues capacitats i, sobretot, la seua voluntat.

Jo, que crec que tinc clar tot l'assumpte, no faré la seua feina, però almenys els deixaré una pista per si algun vol anar més enllà de la seua rutina. Ho dubto.

Callo ja, i transcric unes paraules de 1937 del gran timoner:

La dialèctica materialista considera que les causes externes constitueixen la condició del canvi i les causes internes, la seua base; a més, considera que les causes externes actuen a través de les internes. A una temperatura adequada, un ou es transforma en pollastre, però cap temperatura pot transformar una pedra en pollastre, perquè les seues bases són diferents.

Aquí queda. A bon entenedor...

15.4.08

crítiques i autocrítiques

Una bona part de la població mundial pobra comença a passar gana perquè algunes matèries primeres, entre altres l’arròs, han apujat espectacularment els seus preus en els darrers temps. Diuen que és a causa del seu ús com a biocombustible. Mentrestant, al Delta, els arrossaires comencen a veure com el seu cultiu per fi els dóna guanys.

El president valencià emprendrà una campanya a favor de la igualtat en l’ús de l’aigua, i de la sequera, suposo. Sembla que els polítics ens han dit finalment el que ja se sabia, que l’Ebre és la millor alternativa ràpida per beure els barcelonins i veïns.

Berlusconi ha tornat a guanyar: majoria absoluta. Se’n parla i se’n parlarà. Al Nepal un maoista ha guanyat les eleccions. Se’n parla poc. De la Xina, on ja queden pocs maoistes, se’n parla molt. A l’Àfrica, com gairebé sempre, no hi deu haver cap novetat.

Un doll d’informacions que cadascú interpretem des de les nostres informacions, sempre parcials, sempre subjectives, sempre al nostre ritme i poc al ritme i les òptiques dels llocs i de les gents d’on provenen.

A l’Àgora d’avui (l’heu vist?) opinaven sobre la Xina , el Tibet, els Jocs Olímpics... Sóc de bon conformar i fàcil de convèncer i m’ha semblat que tots tenien la seva part de raó. Però no suporto els qui estan més enllà del bé i del mal, els blancs immaculats, els que diuen que l’esport, i especialment l’olimpisme, és sagrat, aquells a qui rellisca la pluja sense tacar-los, ni que plogui tinta o sang. Si no fos que sóc pacífic demanaria el boicot als Jocs, no per les qüestions xineses -pobres xinesos-, sinó per la prepotència condescendent de les autoritats olímpiques. Alguns em direu que els simples mortals que passen bona part de temps a casa no podem boicotejar res que estigui tan lluny del nostre abast. Bé, és molt fàcil, ara més que mai. Només caldria amenaçar a no obrir la tele per mirar els Jocs. Quina jugada més senzilla i eficaç. Ni se us acudeixi!

La crítica s’ha de fer a temps; cal desfer-se d’aquesta inclinació que consisteix a no criticar més que quan s’han rebut els cops.
1955

Fins i tot si la nostra feina és coronada per l’èxit més gran, no tenim cap raó per glorificar-nos. Es fan progressos quan un és modest, mentre que l’orgull fa anar enrere: tinguem sempre present aquesta veritat en el nostre esperit.
1956

Mao Zedong: Llibre vermell (disculpeu la mala traducció)