Fa quatre dies vaig parlar del
pràcticament inexistent periodisme d'investigació. Una notícia que
ja és història em fa tornar a la càrrega.
Segurament molta gent d'arreu del món ha llegit aquests dies material sobre l'escàndol produït a la Xina pel descobriment de pollastres, o part de pollastres, posats a la venda que, aparentment, en alguns casos, havien estat congelats a la dècada dels 60 del segle passat. En els mitjans d'aquí que donaven la notícia, després de l'estupor inicial i la desqualificació dels xinesos, només he pogut llegir i escoltar brometes i manifestacions d'ignorància. Ningú que investigués les causes reals de l'assumpte i intentés explicar-lo amb una mica de coherència.
De fet la història d'aquests congelats de l'època de Mao Zedong (pollastres que en alguns casos van ser congelats dos anys després de l'aparició del Llibre Roig) té una explicació complexa, però fàcil d'esbrinar si se segueixen les pistes adequades; però la majoria de periodistes actuals són mandrosos, viuen al dia, i qualsevol feina que necessiti la consulta de fonts diverses i una investigació històrica supera les seues capacitats i, sobretot, la seua voluntat.
Jo, que crec que tinc clar tot l'assumpte, no faré la seua feina, però almenys els deixaré una pista per si algun vol anar més enllà de la seua rutina. Ho dubto.
Callo ja, i transcric unes paraules de 1937 del gran timoner:
La dialèctica materialista considera que les causes externes constitueixen la condició del canvi i les causes internes, la seua base; a més, considera que les causes externes actuen a través de les internes. A una temperatura adequada, un ou es transforma en pollastre, però cap temperatura pot transformar una pedra en pollastre, perquè les seues bases són diferents.
Aquí queda. A bon entenedor...
6 comentaris:
no ho entenc, potser és perquè m'acabo d'aixecar, tot i que és curiós que hagin aguantat tants anys crionitzats aquests pollastres... a veure si entre els pollastres hi ha Crionitzat el Gran Timoner.
Ui, sí, quina por, per cert, molts progres llegien el seu bestséller on no hi havia pollastres, em sembla
Bona, sí senyor!
És complicat, Francesc, sobretot de bon matí, però només cal seguir la primera pista que deixo. No diré res més.
Ja en sentirem parlar, Júlia, que el Llibre Roig ara hiverna, però... Ara canta gall i gallina... Quins temps!
Em complau assenyalar el camí, Macondo :-)
Macondo? millor Lanzarote, on marxo aquest matí, allí ja rumiaré sobre el trassumpte d'aquest assumpte.
Lanzarote és, suposo, un lloc ideal per pensar sobre qualsevol assumpte sense interferències externes. Que vagi bé!
Encara que Macondo és molt prometedor :-)
Publica un comentari a l'entrada