Els líders dels partits s'han de
mullar. Què vol dir això de deixar llibertat de vot segons la
consciència de cadascú És que els afiliats dels partits de
funcionament no assembleari no s'hi han apuntat, entre altres motius,
per no haver de pensar, per tenir una vida política més planera? On
aniran a parar amb aquests líders que ara sí ara no?
Bé, ja s'ho faran. Però posats a pensar, tal com els suggereixen, que la seua pròxima acció fruit del seu pensament lliure sigui demanar la dimissió del líder que ha començat una al·locució dient militants i militantes. El motiu em sembla clar i triple. Militantes no és un terme admès pel diccionari normatiu. Si algú em diu que els diccionaris sempre van a remolc de la realitat, etc., li respondre que la feminització de militants en lloc del genèric ja comença a estar passat de moda i només s'entén el seu ús en boca de polítics poc sensibles a la realitat social i lingüística del país. En tercer lloc, militantes (la e tancada) pot semblar en una primera irreflexió el femení de militants, però qui assegura que no és un missatge subliminal del bilingüisme galopant d'un lider que no és digne de presidir un partit que els comentaristes polítics més aguts encara no han estat capaços de discernir cap on es decanta?
Ja ho sé, ja ho sé: ja s'ho faran.
4 comentaris:
Ho vaig sentir, és que tenen tanta por de quedar malament amb això de la correcció política que cada dia en diuen de més grosses, la veritat és que ja no sé cap on es decanta 'cap' pertit, ja m'agradaria
tot pñegat no és més que un paripé, per que no sigui dit que no són overts i per allò de ser i comportar-se de manera políticament correcte com diu Júlia.
Ratllen el ridícul!
No et falta raó, Júlia, les inclinacions dels partits són difícils de seguir i sovint misterioses.
Francesc, de la correcció política passen a la ximpleria lingüística..., perdó, a la ximpleria. I no sembla que protestin gaires militants o militantes.
Que sí, Montse, i si poden el rubriquen :-)
Publica un comentari a l'entrada