Vaig sopar molla*, cosa que no té res
a veure que en anar a dormir trobés una molla de pa molla i molla
en una molla del somier. Entenc que al text anterior li falta enginy,
brillantor, i que ningú diu aquestes coses, però els dies molls ja
comporten aquesta desídia mental. Tot i així, desafio qui hi vulgui
participar a concretar si el concepte que designa el tercer molla és
sinònim de blana o de xopa..., va, que no sigui dit, si encerteu el
significat del quart molla tindreu premi igualment. Recordo que
molla, mai no ha portat diacrític en cap de les seues accepcions, ni
falta que li ha fet fins ara, però potser a partir d'aquest moment
els reivindicatius exigiran algun distintiu. Un altre repte que
s'argumenta ara és que els accents permeten saber si les os o les es
són tancades o obertes als qui tenen dubtes. Segon desafiament amb
premi gros: la molla del somier és tancada o oberta? I la del pa?
Compte, que són preguntes que van amb trampa. Una pista: els
dialectes.
Em continua admirant que encara cuegi
un tema tan insubstancial -d'altres propostes tenen més suc- que
només té motiu de rebuig en el cas dels qui ja havíem après a
escriure determinats accents i ara, molts ja grans, haurem de
recordar les simplificacions. Per altra banda, m'il·lusiona que al
país es discuteixi sobre temes absolutament intranscendents i que la
majoria mostri la seua irreductibilitat de pensament i s'interessi
ben poc pels arguments dels altres. El territori funciona com en els
millors temps.
Finalment, demano disculpes per les
reiteracions, suposo que es tracta de concordar amb la monotonia de
la pluja que ara em té confinat a casa. Prometo no reincidir a curt
termini.
* Ah, sí, molla; jo en dic mòllera.
Ja coneixeu la varietat dels noms dels mateixos peixos en la nostra i
altres llengües.
