aquest diumenge, goyescas

Parlo per telèfon amb una amiga que fa anys que no veig. Ens posem al dia, és de rigor. Repassem amistats comunes, algunes de les quals tinc perdudes en l'espai però no en el temps. Li toca el torn a la R., que va patir una malaltia greu i es troba completament refeta, tant que, als seus setanta acabats de fer, va contentíssima amb una faldilla curta, un escot llarg i un fulard preciós; per acabar-ho de reblar, la meua amiga em diu: i es maquilla com un Goya. Sé que la malícia de la meua amiga és mínima i no puc deixar de riure. La frase m'ha semblat tan gràfica que de seguida he imaginat la cara de la R., i també la cara que posaria si sabés les valoracions estètiques de la M.

Les frases fetes sovint tenen una potència extraordinària. Maquillar-se com un Goya! Quanta concentració expressiva! Quin art excessiu! Quin flaix tan enlluernador per als qui coneixen Goya! No sé si l'expressió farà fortuna i arribarà a entrar en algun diccionari, però mereixeria fer-ho, jo la deixo aquí per a qui pugui fer servei, encara que personalment no se si m'atreviré.

una qüestió de percentatges?

Passen pel meu costat. Em sembla notar un to justificatiu quan ell diu a ella parlant d'una altra:

-Som més amics que nóvios...

Són, doncs, les dues coses en un percentatge desigual que ja no arribo a saber si ell especificarà. També em queda la curiositat de saber si ell està satisfet amb aquesta desigualtat percentual o preferiria canviar-la, o si voldria arribar a eliminar un dels dos estats. Esclar, i ja posats, també m'agradaria saber què pensa ella (més amiga que nóvia? Només amiga? Més aviat coneguda?) d'aquesta doble condició i si, en el cas que ell li ho demani -o sense demanar-li-, li aconsellarà que s'inclini cap a una o altra banda... I l'altra? Es considera més amiga que nóvia o qualsevol altra combinació?

Per altra banda, m'adono que em refereixo a dos conceptes que no són gaire fàcils de concretar en l'actualitat, encara que tots dos es basen en l'amor. En el cas dels amics, el diccionari indica que hi ha d'haver una afecció mútua més enllà dels lligams de la sang i de l'amor sexual. No veig prou clar si el diccionari vol dir que en els casos de parentiu o dels amants ja es dóna per suposada l'amistat o si l'amistat exclou la família i el sexe. En fi... En el cas dels nóvios, crec que el diccionari encara no té res a dir, però paraules semblants remeten a prometatges i matrimonis, en cap cas a amistat.

Em temo que el diccionari va una mica endarrerit respecte els conceptes d'amic i de nóvio que feia servir ell, i tants altres com ell. Quant al concepte específic d'amor, que és l'element comú en tots dos casos, és tan complex, les casuístiques són tan variades i extenses i els percentatges tan diversos que m'esborrono només de pensar-ho.

com l'ombra que es resisteix a desaparèixer...

Repasso papers vells de santsjordis. M’aturo. Retrobo. Penso que és fàcil dir als alumnes que facin seus els versos que han de comentar, que els sentiments no varien malgrat els temps, que poden, si volen, recuperar les essències. Sé, però, que els menteixo, que és difícil entrar en els versos: per l’edat que tenen, pels temps que ha passat des que un altre va escriure el seu amor o desamor, per l’estil amb què ho feia, per les paraules que feia servir, perquè sovint ens importa més la cerca del propi amor que recrear-se en els dels altres... i tantes altres coses d’aquest món inabastable dels setze anys, o dels vuitanta-un.

En B. va voler demostrar-me que no només podia entrar en els versos d’Ausiàs, sinó que podia fer-los seus i que el seu dol sí que havia tingut una compensació. No sé què li devia dir jo, potser que aquell vers trontollava una mica o que aquell altre..., o aquell mot... De vegades som així. Potser també com em complaïa que... El que no li vaig dir, n’estic segur, és que m’hagués agradat que el seu amor hagués estat correspost perquè pensava que haguessin fet una bona parella; a la fi, era molt haver salvat la vida i haver guanyat una amistat. Va ser capaç de llegir-li els versos? Continua aquella amistat del 2001?

Com l’ombra que es resisteix a desaparèixer
quan és banyada per la intensa llum del sol
que amb força l’ataca, l’abrasa i la rosega
i la redueix a un trist bassal de mort,
així el meu cor que va romandre enamorat
amb estèril esperança d’obtenir-te,
per la teva indiferència fou nafrat
i per la teva amistat salvà la vida



(Així com cell qui es veu prop de la mort,
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne pren a me, qui vaig afanys passant,
e veig a vós bastant mos mals delir:
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.

Ausiàs March)