aquest diumenge, goyescas

Parlo per telèfon amb una amiga que fa anys que no veig. Ens posem al dia, és de rigor. Repassem amistats comunes, algunes de les quals tinc perdudes en l'espai però no en el temps. Li toca el torn a la R., que va patir una malaltia greu i es troba completament refeta, tant que, als seus setanta acabats de fer, va contentíssima amb una faldilla curta, un escot llarg i un fulard preciós; per acabar-ho de reblar, la meua amiga em diu: i es maquilla com un Goya. Sé que la malícia de la meua amiga és mínima i no puc deixar de riure. La frase m'ha semblat tan gràfica que de seguida he imaginat la cara de la R., i també la cara que posaria si sabés les valoracions estètiques de la M.

Les frases fetes sovint tenen una potència extraordinària. Maquillar-se com un Goya! Quanta concentració expressiva! Quin art excessiu! Quin flaix tan enlluernador per als qui coneixen Goya! No sé si l'expressió farà fortuna i arribarà a entrar en algun diccionari, però mereixeria fer-ho, jo la deixo aquí per a qui pugui fer servei, encara que personalment no se si m'atreviré.