23.5.13

una qüestió de percentatges?


Passen pel meu costat. Em sembla notar un to justificatiu quan ell diu a ella parlant d'una altra:

-Som més amics que nóvios...

Són, doncs, les dues coses en un percentatge desigual que ja no arribo a saber si ell especificarà. També em queda la curiositat de saber si ell està satisfet amb aquesta desigualtat percentual o preferiria canviar-la, o si voldria arribar a eliminar un dels dos estats. Esclar, i ja posats, també m'agradaria saber què pensa ella (més amiga que nóvia? Només amiga? Més aviat coneguda?) d'aquesta doble condició i si, en el cas que ell li ho demani -o sense demanar-li-, li aconsellarà que s'inclini cap a una o altra banda... I l'altra? Es considera més amiga que nóvia o qualsevol altra combinació?

Per altra banda, m'adono que em refereixo a dos conceptes que no són gaire fàcils de concretar en l'actualitat, encara que tots dos es basen en l'amor. En el cas dels amics, el diccionari indica que hi ha d'haver una afecció mútua més enllà dels lligams de la sang i de l'amor sexual. No veig prou clar si el diccionari vol dir que en els casos de parentiu o dels amants ja es dóna per suposada l'amistat o si l'amistat exclou la família i el sexe. En fi... En el cas dels nóvios, crec que el diccionari encara no té res a dir, però paraules semblants remeten a prometatges i matrimonis, en cap cas a amistat.

Em temo que el diccionari va una mica endarrerit respecte els conceptes d'amic i de nóvio que feia servir ell, i tants altres com ell. Quant al concepte específic d'amor, que és l'element comú en tots dos casos, és tan complex, les casuístiques són tan variades i extenses i els percentatges tan diversos que m'esborrono només de pensar-ho.

3 comentaris:

iruna ha dit...

com m'agrada llegir estes observacions i reflexions teues... i veure com t'esborrones :)

la frase que t'ha semblat que ell deia amb un to justificatiu, poques vegades la sentim al revés, encara que també a vegades passa: "som més nòvios que amics". potser el to seria de lament... no ho sé.

bona nit, miquel.

Carme Rosanas ha dit...

mi també m'agrada llegir-les i m'esborrono amb tu o fins i tot abans que tu, quan sento i trobo i veig tantes maneres de ser amics i/o nòvios i tantes dificultats que hi troba la gent... és complicat? o ens compliquem? no t'ho sabria dir... però em sembla que deu ser les dues coses sumades.

miquel ha dit...

Iruna, el que m'esborrona, sobretot, és el diccionari... també, esclar, les possibilitats il·limitades de l'amor (els amors).
També ho pensava: "som més nóvios que amics" sembla que implica una limitació. Ai!
Bon dia, iruna.

Carme, es fa difícil de dir. Segurament deu ser complicat i senzill alhora, però els humans som tan complexos i tan simples al mateix temps...