perversions endormiscades

Em miro, perquè m'ajuda a regular l'ensopiment de la sobretaula i perquè algú ho ha de fer, el debat de la nació, que aquí diríem de l'estat. És el torn de Rajoy de després de la intervenció al matí de Zapatero. Escolto la resposta de Zapatero i plego en el segon torn de Rajoy. Si no coneguéssim la situació real podríem pensar que un i altre tenen raó en les seves raons, però es tracta d'un joc dialèctic, retòric, repetit fins a la sacietat, cada cop més allunyat de la realitat i les necessitats socials i reproduït pels mitjans i per polítics de tots colors amb les variacions adients. Cap dels dos concreta -com ho podrien fer?- el que interessa o hauria d'interessar tot el territori, els passos que cal fer per crear llocs de treball -molts llocs de treball- i previsions temporals en aquest aspecte. No ho poden fer. A curt termini no hi ha cap solució i poquíssimes perspectives. I quan comenci a disminuir l'atur serà fonamentalment, no ens enganyem, a partir de feines escombraries en el sector serveis. Aquí, i també em refereixo a Catalunya, es fabrica ben poca cosa, es produeix ben poc; i aquesta productivitat encara minvarà en termes absoluts els propers mesos. I tenim sort que el nord d'Àfrica s'estigui reestructurant i no ens prengui el turisme, una de les fonts de “riquesa” que encara ens permet anar fent la viu-viu. En fi, què puc dir que no sàpiga tothom?

Del debat, a part de les conclusions d'anar per casa de mes amunt, m'ha cridat l'atenció la dèria reiterada i irredenta dels líders dels dos partits majoritaris d'autoerigir-se en portaveus de “tots els espanyols”. Si no m'equivoco, i no consulto dades, els dos partits junts no representen la voluntat, a les urnes i fora, de la majoria dels habitants de la península, ni tan sols del 50 %. També m'he fixat, jo que no sóc conegut precisament per tenir cura de la meva indumentària, en el vestit de Rajoy que, per la raó que sigui, semblava a punt d'esclatar, com si fos del seu germà gran o d'un gripau sobtadament inflat. De fet, aquest és un punt a favor del candidat i proper president d'Espanya: indica que el vestit no li ha tallat el sastre de Camps.

Y no estaba muerto...

Faig una pausa en la meva setmana dels clàssics per entrar uns apunts a partir del gran debat d’aquesta nit aTV3 sobre l’ensenyament. Confesso que només me l’he mirat poc més d’una hora, però és que, bo o dolent, jo sóc un professional de l’ensenyament i m’ha semblat que el programa era generalista, polític, primari: la importància de la immigració i la seva distribució; la pública, la concertada i la privada; els alumnes per aula; el reflex de la societat... Bé, tot això ja m’ho sé, tothom s’ho sap. No m’estranya que hi hagi o es parli de fracàs quan al debat encara es plantegen les beceroles del sistema educatiu, de les estructures i infrastructures més elementals. Potser més endavant han parlat de la funció de l’ensenyament, de què es fa a les aules, de com es fa i de per què es fa. No ho sé. Potser han concretat què es pretén específicament a l’ensenyament primari, al secundari obligatori i al secundari postobligatori. Tampoc no ho sé. Potser d’aquí uns anys, resolts i superats els plantejaments inicials i genèrics, es farà aquest segon debat. I encara un tercer de més específic. Bé, aleshores ja es podrà començar a parlar de normalitat, de professionalitat, d’èxit. De moment entenc que no es pot fer gaire cosa més.

Aquí teniu un moment de l’inici, i quatre paraules que he copiat del DIEC perquè encara no estic segur que quan es parla del que es parla es parla del que es vol parlar. I no sé si m’explico o si no cal explicar res. Potser necessitem paraules noves al diccionari que no creïn malentesos?



escola: 1 1 f. [LC] [PE] Establiment on s’ensenya. Escola d’ensenyament primari. Les escoles municipals. L’escola del poble. Obrir una escola. Escola d’enginyers, d’arquitectura. Escola d’arts i oficis. Escola de declamació, d’art dramàtic. Escola militar, naval, de nàutica. Escola d’equitació

institut: 2 2 m. [LC] [PE] Establiment on s’imparteixen ensenyaments secundaris o superiors. Institut d’ensenyament secundari. Institut de Ciències de l’Educació.

acadèmic: 3 adj. [LC] [PE] Relatiu o pertanyent a l’ensenyament. Curs acadèmic.
escolar: 1 m. i f. [LC] [PE] Persona que va a una escola. La majoria d’escolars es queden a mitja pensió.
2 adj. [PE] Pertanyent a l’escola o als escolars.

qui no et conegui que et compri

Per no perdre el costum miro Àgora. Els periodistes especulen fums, com sol passar sovint en parlar de política. Antich –recordeu el nom i al seva imatge- director de “La Vanguardia” diu que la imatge dels candidats, generalitzant, però referint-se especialment a Zapatero i Rajoy en el seu debat d’ahir, és un element important i conclou que l’actual president dóna una imatge moderna i que Rajoy sembla del segle passat, igual que Campo Vidal, el moderador (vestit de gris perquè li ho va aconsellar la seva dona, trobo que amb molt bon criteri). Continua recordant que Nixon va perdre les eleccions a causa de la manca de competitivitat de la seva imatge davant de la de Kennedy, i que els demòcrates van editar un cartell on es veia Nixon i una inscripció que posava: Li compraria un cotxe a aquest senyor (cita no textual).

Segurament Antich té raó i una part dels vots dels electors aniran a parar a mans d’un o altre candidat a partir d’una externalitat més o menys jove, més o menys a la moda, més o menys còmplice. Serà així i no hi ha res a fer, i serà més així a mesura que passi el temps. Llàstima. Argumentar el contrari, demanar una anàlisi dels fets passats i de la credibilitat de cara al futur és anar contra corrent i no ho faré. Només afegiré que jo encara prefereixo informar-me abans de comprar un cotxe i anar al concessionari a prendre una decisió quan ja em sembla que tinc prou clares les meves prioritats automobilístiques; després, em fa gràcia veure que em diu un o altre venedor i, si s’escau, posar-los algun parany, només per diversió. És clar que en política som molts compradors per un sol cotxe, no es pot tenir una conversa directa amb el venedor i cal plegar-se a la decisió de la majoria.

Quant a Campo Vidal, fa més temps que el conec que a Antich i em sembla d’una honradesa professional important, cosa que alguns poden considerar una característica una mica antiquada. No ho dubto.