en el concert

En treves del Concert, veig a l’esbiaixada
–segons com, a pleret, es bellugui l’onada
dels caps humans, deixant esquerdes diferents-,
lluny de mi, lluny de mi ...

Josep Carner: “En el concert” (fragment)


En el concert d'aquest vespre, com tantes altres vegades, he anat fent fotos, sobretot als músics; m'agrada aturar el seus moviments que en el transcurs de l'actuació són continuïtat accelerada. Algunes d'aquestes imatges, jocs d'expressions i de llums fetes amb més o menys fortuna, poden anar a parar a l'altre blog. Avui, en una pausa curtíssima entre cançó i cançó, tal com diu el poema de Carner he vist la noia a l'altra banda i he pensat en aquest primers versos, però la resta ja era una altra història. La imatge, tranquil·la, serena, però dinàmica al mateix temps, amb la cara de la mare potser entotsolada, amb un aire d'absència diferent a la del nen, m'ha semblat bellíssima; la llum càlida, dolça, acompanyava, com en alguna pintura, italiana o no, que no sabria precisar, i el contrast dels blancs... He volgut fixar el moment per a mi, per a tornar-lo a mirar lentament. Més tard, a casa, amb aquesta dèria que tenim alguns de compartir segons què -a vegades simplement el que ens agrada-, he pensat a pujar la foto al blog, a l'altre, però com que m'ha semblat convenient acompanyar-la d'unes quantes paraules, ho faig aquí. La decisió de compartir no ha estat fàcil, ja podeu pensar les consideracions prèvies que m'han passat pel cap, i encara ara no estic segur que sigui una bona pensada. A més, què pretenc realment? Dubtes, sempre dubtes.

àngels

Després de dinar miro al diari què fan aquesta tarda a Barcelona: una exposició nova, música d'aquí o d'allà, una pel·lícula comentada, alguna conferència... Vaig baixant columnes de lletres que no m'atreuen fins que arribo als àngels. Ei, els àngels! Els àngels en els relats de la infància de Jesús, per Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia. Els àngels....! Però, no. No m'interessen gaire els àngels de la infància de Jesús. Què se sap d'aquests àngels a part del que queda escrit a la Bíblia? Segurament són àngels excessivament ortodoxos i tranquils per al meu gust. I, sobretot, pagar 5 euros... On anirem a parar si fins i tot les conferències celestials s'han de pagar als conferenciants de la casa. I això que el Seminari Conciliar m'agrada, encara més des que van desaparèixer les parts exteriors substituïdes per un bonic reixat.

En fi, decideixo anar a Gràcia a enregistrar unes quantes imatges per als meus propers videoclips sobre música i lletra de Víctor Bocanegra i, de retruc, de Miquel Pujadó. Filmo breument a l'encreuament dels carrers Siracusa, Mare de Déu dels Desemparats i Fraternitat. Només acabar m'interpel·la una dona encara jove.

-Perdone, que estaba grabando video?

-Sí.
 

-Bueno, pues a lo mejor he salido yo.

-No senyora, sí s'ha fixat tenia la càmera molt enlairada, em fixava en les plaques dels carrers.

-Haurien d'anar als llocs on hi ha gent, no aquí.

-Veurà, a mi ara només m'interessaven els noms dels carrers. S'ha fixat que...

-No cal que m'ho expliqui... Aviat no es podrà sortir de casa sense que et gravin.

-No es preocupi, tingui la seguretat, que no vindré a casa seua.

I tot i així, penso que la dona té àngel, que potser m'interessaria la seua història, però avui només tocaven carrers.

Continuo les gravacions, però vaig pensant fins quin punt pot ser ofensiva aquesta facilitats d'alguns de tenir sempre la càmera a mà. Curiosament la dona acceptava que les càmeres s'ensenyorissin dels llocs turístics. Quins són els llocs turístics? Els no turistes som turistes? I si en lloc de fer una filmació, hagués fet una foto? I si hagués muntat el cavallet per pintar -extraordinàriament malament- els carrers i alguns dels seus personatges? I si el que he vist o imaginat aquesta tarda s'hagués convertit en un poema o una narració plena de detalls subjectius i objectius? La qüestió és veure o bé és compartir la mirada? Tinc moltíssimes més preguntes: una casuística inacabable.

Se saps que els àngels ho veuen tot, fins el que passa dins de les cases, fins i tot quan les cases són a les fosques. Esclar que ja comptem amb la mirada dels àngels i la seua discreció absoluta. O no?