L'iPod em diu que he passejat 8, 80 km., que el meu quilòmetre més ràpid és d'11'04'', i que he cremat 666 calories. Crec que exagera.
LA BANDA SONORA D'UN MALESTAR
Fa 1 hora
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris iPod. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris iPod. Mostrar tots els missatges
20.1.12
itinerari: resum
Em calço les sabatilles amb el sensor al peu esquerre. Com que sóc un admirador de l'incomprès Reixach, i, la veritat, córrer també és una vulgaritat, començo el meu passeig que em porta a la Rambla, al carrer de Ferran, a la plaça de Sant Jaume, al carrer de la Llibreteria, al carrer Freneria (ha plegat l'amic Selvaggio o he arribat massa tard?), M'aturo una estona a l'estanc de la plaça de la Catedral. Continuo amunt, de tornada. Les botigues anuncien unes rebaixes mai vistes. A la llibreria Jaimes, del passeig de Gràcia, supervivent emèrita, li deuen quedar encara cinc minuts de venda. A Barcelona cada vegada queden menys llibreries singulars, cosa que no vol dir, evidentment, que és venguin menys llibres, però és una pena la uniformitat que malgrat les aparences senyoreja la ciutat dels llibres. Les flors de Navarro, al carrer València, no noten els canvis, però tampoc no fan cap olor. Ja a la vora de casa, el mussol dels antics rètols Roura, després de molt de temps indiferent, em fa l'ullet; li ho agraeixo, però me'l miro amb excepticisme.
L'iPod em diu que he passejat 8, 80 km., que el meu quilòmetre més ràpid és d'11'04'', i que he cremat 666 calories. Crec que exagera.
L'iPod em diu que he passejat 8, 80 km., que el meu quilòmetre més ràpid és d'11'04'', i que he cremat 666 calories. Crec que exagera.
10.1.12
tempus est iocundum
Al mòbil, textual: EL MINISTERIO DE ECONOMIA I HACIENDA HA RESUELTO FAVORABLEMENTE SU PENSION, EN FECHA PROXIMA RECIBIRA LA NOTIFICACION Y SE LE ABONARA EL PRIMER PAGO. El que el PP diu ara va a missa.
Amics i companys, joves i grans, s'han interessat i s'interessen per la meua nova situació que gairebé hauria de mantenir en la clandestinitat en els temps que corren i després de les tendències publicitades en mitjans diversos per periodistes i aficionats imbècils: exfuncionari i pensionista! Que sento? Quins plans tinc? Doncs la veritat, responc per cortesia les seves preguntes i afegeixo algun detall segons els grau d'intimitat amb els enquestadors, però no puc dir res que sigui precís perquè, en el primer cas, els sentiments són diversos i sovint boirosos, van i vénen; quant a la segona pregunta, m'invento ficcions qui no sé si poden ser realitats, però que desitjo que siguin prou divertides.
Els dos darrers contactes relacionats amb el tema han estat, aquesta nit i en aquest ordre, la meva substituta i una companya jubilada. La C. M'ha fet sobretot preguntes que li he respost com calia; per exemple, no li he dit que vaig deixar les claus sota l'estora ni que la pista per aconseguir entrar en el meu exordinador és Orwell (quatre números: fàcil, fàcil!), que no s'ha d'atabalar la gent quan comença una feina nova; finalment, després de parlar d'alguns aspectes laborals i de la nostra vida (compartim, entre altres vicis, el tabac i les poques ganes de matinar) ens hem animat mútuament. La M. ha trucat per felicitar-me per la meua nova condició i hem intercanviat experiències vitals; també m'ha dit que ella pensa que sobretot no em lligui a horaris excessivament fixos, que ja n'hem tingut prou. Hi estic d'acord, crec.
Parlar de la jubilació i de les seues circumstàncies podria ser interminable i avui no tinc gaire temps perquè encara he d'enllestir alguns serrells amb l'iPod abans d'anar a dormir -ai, el despertador!-, de manera que acabaré amb un fragment musical que sempre havia desitjat incloure en algun post i que avui em sembla especialment indicat, tot i que si el traduïu hauríem de concretar alguns matisos.
Amics i companys, joves i grans, s'han interessat i s'interessen per la meua nova situació que gairebé hauria de mantenir en la clandestinitat en els temps que corren i després de les tendències publicitades en mitjans diversos per periodistes i aficionats imbècils: exfuncionari i pensionista! Que sento? Quins plans tinc? Doncs la veritat, responc per cortesia les seves preguntes i afegeixo algun detall segons els grau d'intimitat amb els enquestadors, però no puc dir res que sigui precís perquè, en el primer cas, els sentiments són diversos i sovint boirosos, van i vénen; quant a la segona pregunta, m'invento ficcions qui no sé si poden ser realitats, però que desitjo que siguin prou divertides.
Els dos darrers contactes relacionats amb el tema han estat, aquesta nit i en aquest ordre, la meva substituta i una companya jubilada. La C. M'ha fet sobretot preguntes que li he respost com calia; per exemple, no li he dit que vaig deixar les claus sota l'estora ni que la pista per aconseguir entrar en el meu exordinador és Orwell (quatre números: fàcil, fàcil!), que no s'ha d'atabalar la gent quan comença una feina nova; finalment, després de parlar d'alguns aspectes laborals i de la nostra vida (compartim, entre altres vicis, el tabac i les poques ganes de matinar) ens hem animat mútuament. La M. ha trucat per felicitar-me per la meua nova condició i hem intercanviat experiències vitals; també m'ha dit que ella pensa que sobretot no em lligui a horaris excessivament fixos, que ja n'hem tingut prou. Hi estic d'acord, crec.
Parlar de la jubilació i de les seues circumstàncies podria ser interminable i avui no tinc gaire temps perquè encara he d'enllestir alguns serrells amb l'iPod abans d'anar a dormir -ai, el despertador!-, de manera que acabaré amb un fragment musical que sempre havia desitjat incloure en algun post i que avui em sembla especialment indicat, tot i que si el traduïu hauríem de concretar alguns matisos.
29.11.11
iPod (voluntat de servei)
En intentar carregar unes quantes cançons a l'iPod de la Joana m'apareix un missatge que m'adverteix que el sistema no funciona. L'iTunes em diu que només hi ha una solució: restaurar l'aparell, és a dir, esborrar tot el contingut i tornar a la configuració original, o potser més nova que la de compra, no ho sé. Unes dues mil cançons a rodar. No veig cap altra solució al cas perquè l'iPod ja només és ferralla (plàstic...?) amb una bateria recarregable.
Més tard, li passo les cançons guardades a la biblioteca d'iTunes, exactament 1.147. No sé les que es deuen haver perdut ni l'interès que podien tenir.. Vull fer una altra operació que consisteix a passar-li l'escassa música del meu iPod de només 2 GB, algunes de les quals compartíem, i no puc. Em sembla que l'empresa codifica el material per evitar, segons he llegit, la música pirata (?); com si alguns usuaris no haguéssim convertit els nostres CD i vinils en mp3 per poder-los escoltar posteriorment en aquest aparell reduït... En fi, les excuses dels fabricants que no hi ha manera que homogeneïtzin els seus productes. En definitiva, que qualsevol intent ortodox de descodificar o de fer l'intercanvi amb els meus escassos coneixements és en va. Però és que la majoria de les meues cançons són meues!, continuo pensant. Tornar-les a convertir i pujar-les a l'ordinador serà una feina titànica.
No desespero, segur que algú ha trobat algun sistema. Efectivament, descobreixo un programa elemental però efectiu que em permet copiar la música del meu Ipod al disc dur i, després, traslladar-la al de la Joana és una feina senzilla, la de sempre.
Com que sóc solidari i no voldria que qualsevol ignorant com jo es trobés esmerçant un temps inútil abans de trobar la solució, deixo aquí la pàgina del programa executable que he fet servir. De res.
http://www.getsharepod.com/
Més tard, li passo les cançons guardades a la biblioteca d'iTunes, exactament 1.147. No sé les que es deuen haver perdut ni l'interès que podien tenir.. Vull fer una altra operació que consisteix a passar-li l'escassa música del meu iPod de només 2 GB, algunes de les quals compartíem, i no puc. Em sembla que l'empresa codifica el material per evitar, segons he llegit, la música pirata (?); com si alguns usuaris no haguéssim convertit els nostres CD i vinils en mp3 per poder-los escoltar posteriorment en aquest aparell reduït... En fi, les excuses dels fabricants que no hi ha manera que homogeneïtzin els seus productes. En definitiva, que qualsevol intent ortodox de descodificar o de fer l'intercanvi amb els meus escassos coneixements és en va. Però és que la majoria de les meues cançons són meues!, continuo pensant. Tornar-les a convertir i pujar-les a l'ordinador serà una feina titànica.
No desespero, segur que algú ha trobat algun sistema. Efectivament, descobreixo un programa elemental però efectiu que em permet copiar la música del meu Ipod al disc dur i, després, traslladar-la al de la Joana és una feina senzilla, la de sempre.
Com que sóc solidari i no voldria que qualsevol ignorant com jo es trobés esmerçant un temps inútil abans de trobar la solució, deixo aquí la pàgina del programa executable que he fet servir. De res.
http://www.getsharepod.com/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
