L'iPod em diu que he passejat 8, 80 km., que el meu quilòmetre més ràpid és d'11'04'', i que he cremat 666 calories. Crec que exagera.
20.1.12
itinerari: resum
Em calço les sabatilles amb el sensor al peu esquerre. Com que sóc un admirador de l'incomprès Reixach, i, la veritat, córrer també és una vulgaritat, començo el meu passeig que em porta a la Rambla, al carrer de Ferran, a la plaça de Sant Jaume, al carrer de la Llibreteria, al carrer Freneria (ha plegat l'amic Selvaggio o he arribat massa tard?), M'aturo una estona a l'estanc de la plaça de la Catedral. Continuo amunt, de tornada. Les botigues anuncien unes rebaixes mai vistes. A la llibreria Jaimes, del passeig de Gràcia, supervivent emèrita, li deuen quedar encara cinc minuts de venda. A Barcelona cada vegada queden menys llibreries singulars, cosa que no vol dir, evidentment, que és venguin menys llibres, però és una pena la uniformitat que malgrat les aparences senyoreja la ciutat dels llibres. Les flors de Navarro, al carrer València, no noten els canvis, però tampoc no fan cap olor. Ja a la vora de casa, el mussol dels antics rètols Roura, després de molt de temps indiferent, em fa l'ullet; li ho agraeixo, però me'l miro amb excepticisme.
L'iPod em diu que he passejat 8, 80 km., que el meu quilòmetre més ràpid és d'11'04'', i que he cremat 666 calories. Crec que exagera.
L'iPod em diu que he passejat 8, 80 km., que el meu quilòmetre més ràpid és d'11'04'', i que he cremat 666 calories. Crec que exagera.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
em sembla no has entés el manual d'instruccions del jubilat Miquel. La teva obligació es visitar i opinar sobre les obres de la ciutat. ah! i jugar a la petanca. Còrrer és de covards.
666 calories? caram! m'hauré de comprar un iPod d'aquests ;)
I quin mal et feien aquestes calories per què les hagis condemnat a la foguera????
Quina canya, Miquel.
Actualment, per anar i arribar de la feina que tinc ara, camino diàriament 6km., excepte els dimarts, que faig el viatge 4 vegades i, en total, en camino 12. Això fa un total d'uns 144 km. al mes. A aquest pas ( i mai millor dit) em podré plantejar d'anar a qualsevol part del món caminant...!
Que cansat és ser així. Quàntes calories hauré cremat ja?
Una abraçada.
Ja veus, Francesc, que estic totalment d'acord amb tu quant a les curses.
Respecte les obres, també em sembla que hauria de fer la supervisió, però m'han fet una putada: La Caixa ha enderrocat l'edifici del costat de casa i avait començaran a construir, i ja només em caldrà sortir a la terrassa i fer un crit de tant en tant per dir-los que em semblen els progressos. Adéu passejos! I quanta pols!
Ei, Clidice, ja ho has llegit: el número de la bèstia!
Uf, em passo massa temps amb l'iPod (algun dia ho explicaré)... i dono gràcies que no sigui un iPhone :-)
No et pensis, Júlia, cada vegada que cremo calories tinc mala consciència, així que torno ràpidament a casa a adoptar-ne més de les que he cremat ;-)
Tu sí que tens mèrit, Violeta. espero que sigui un passeig agradable, sobretot el de tornada, que ja se sap que per anar sempre hi ha presses (entenc que només treballes els dimarts a la tarda?). Cert, una vegada et posis a caminar no hi ha haurà aturador; mira Forrest...
Com deia més amunt, no pensis amb el que cremes, sinó amb el que pots recuperar :-)
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada