Avui m'era difícil prendre una
decisió: per la meua condició laboral no podia fer vaga o atur.
L'única cosa que públicament podia aturar de la meua rutina diària
eren les caminades, i no ho he vist clar ni tampoc m'ha semblat que
fos el que s'esperava de mi; de manera que he acabat el dia escoltant
una trompeta desafinada davant de la universitat (cantonada Aribau) i
sentint per enèsima vegada els Segadors interpretat per un cor de
joves dirigits per un senyor de cabells blans i molt bona veu.
Pujant cap a casa, la cassolada, que
sobtadament s'ha avançat una hora i era més sorollosa que mai,
acompanyada per alguns clàxons, més greus els dels automòbils i
aguts els de les motos (com em molesten els clàxons!); a mesura que
anava caminant m'he assabentat que el canvi horari d'avui el motivava
el discurs del rei.
He escoltat en diferit part del discurs
que, una vegada més, no m'ha semblat precisament un parlament de
concòrdia; ho entenc. Alguns diaris digitals dels que també
publiquen en paper, que són els únics que he llegit fins ara,
destaquen determinades frases segons els convé. En fi, és igual. A
mi, de molts discursos del rei i d'altres polítics sempre m'ha fet
molta gràcia un sintagma nominal (no sé si avui ha dit el
imperio de la ley): el interés general. Mai acaben de
concretar quin és el interés general, entenc que perquè
tothom menys jo el deu conèixer, o potser perquè, com jo, pensen
que és impossible donar cos a les abstraccions. A la fi, quin és
l'interès general de la gent? Jo diria que una certa felicitat. Molt
bé, d'acord, no en parlem més, potser m'equivoco, però ja us ho
deia: com concretar les abstraccions que tenen tants matisos com
persones les pensen?
A punt d'arribar a casa -encara no han
tocat les deu-, em fixo que les dues farmàcies que em queden més
prop, estan obertes; abans una obria 24 hores. Just abans d'escriure
això llegeixo en un diari: Una farmacéutica catalana, ha
decidido oponerse y abrir su negocio, a pesar de la huelga. En'La
Tarde de COPE, Ángel Expósito ha
hablado con ella. Ha reconocido que “no es fácil tener la
puerta abierta de un negocio en Cataluña tal día como hoy. En
ningún momento nos hemos planteado cerrar”.
Hi ha una fotografia, però no identifico el lloc; no em sembla cap
de les meues farmàcies.
