Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris salut. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris salut. Mostrar tots els missatges

2.7.14

es plomen els àngels?


Old age is not for sissies.

Bette Davis



Avui, sobtadament, he tingut la idea que va ser una bona cosa que la humanitat fos creada a imatge i semblança de déu i no dels àngels. Com que les idees no vénen del no-res, la meua ha aparegut després de llegir que la revista nord-americana Men's Health no ha publicat cap portada amb un pit masculí amb pèl des de 1995. Si en lloc de pèl tinguéssim plomes, els resultats de la depilació -del plomat- calculo que serien més dolorosos, l'aspecte final, deplorable i la pèrdua de la capacitat de volar, terrible. Per cert, déu també es deu depilar actualment?

Contemplant les imatges del fotògraf Zed Nelson al Palau Robert, en l'exposició titulada “Love Me”, m'adono que tot això del culte al cos, de la bellesa corporal, potser també d'alguns aspectes de la salut, m'ha agafat tard. No és que no tingui una certa cura d'aparèixer mínimament presentable davant dels meus semblants, però les operacions d'estètica, la depilació, l'augment de la musculatura i fins i tot altres cures corporals més habituals, em són més aviat alienes. Els gimnasos em són desconeguts. Les voltes corrent pels carrers de la ciutat i pels camins del poble són un espectacle que contemplo. Sóc obsolet. No sé si encara tinc possibilitats d'esmena o m'agafarà la vellesa en plena covardia. Ja es veurà.

De tota manera, espero que si m'arriba la conversió no caigui en els extrems d'una de les confessions de l'exposició que m'han semblat més esgarrifoses -estic segur que hi duen haver múltiples variacions-: M'he fet escurçar tres dits del peu: m'han tret un tros d'os entre les articulacions i me les han unides amb varetes metàl·liques. M'agrada dur sabates Jimmy Choo, amb tacons de 7,5 cm i acabades en punta. A la meua edat, canviar de marques de calçat seria un trasbals, segur.




4.1.12

paga la Federació Europea de Ciclistes els periodistes?

Surto a comprovar que els reis de l'orient hagin entès bé la carta que els va escriure la Joana. Al final, sembla que no gaire, potser perquè la carta era lacònica o perquè els reis, que per això ho són, fan el que volen i entenen el que els dóna la gana.


Per fer les comprovacions, he fet els trajectes a peu, si exceptuo el de Roger de Flor-Mallorca a Passeig de Gràcia-Mallorca. Calculo, tenint en compte el temps i els carrers fàcils de mesurar en metres de l'Eixample, que he caminat entre quatre quilòmetres i mig i cinc, lleugerament per sobre del meu quilometratge habitual dels dies feiners i per sota del dels caps de setmana, divendres inclosos (els diumenges són dies maleïts). No m'allargaré en detalls de la caminada (mirades, converses breus, intent d'atracament frustrat...), sinó que només focalitzaré dos aspectes: hi havia molta gent que caminava i poca, tenint en compte percepcions d'altres dies, en bicicleta; el percentatge de gent amb bosses de botigues m'ha semblat insignificant, cosa que no vol dir res, perquè l'observació durant una part d'un dia i un trajecte no permet establir cap llei universal.

Ja a casa, les bicicletes em fan anar a la pàgina 33 del diari d'ahir:


SI EUROPA PEDALÉS COM DINAMARCA


Si tots els europeus pedalessin com ho fan els danesos, Europa aconseguiria fins un quart de l'objectiu de reducció de gasos d'efecte hivernacle que s'ha fixat per al 2050. Per això caldria anar amb bicicleta uns 2,6 quilòmetres diaris, en lloc dels minsos 500 metres de la mitjana europea, segons un estudi de la Federació de Ciclistes Europeus.


El text -no m'atreveixo a anomenar-lo notícia- em va esborronar. En primer lloc, la qüestió de les mitjanes mai no significa res i els periodistes ho haurien de saber. Quants quilòmetres pedalen els catalans? I els de Barcelona? I els de Riudoms? La periodista, ha contrastat les dades de la Federació Europea? Però, encara més important: perquè pedala la gent? Potser per reduir els gasos que provoquen l'efecte hivernacle? Més insòlit -des de la meva perspectiva-: la gent no camina cada dia com a mínim dos o tres quilòmetres? On anirem a parar? Tangencial: com és que els fabricants de bicicletes no es queixen de la disminució de vendes del seu producte? És que és un negoci pròsper? És la bicicleta, encara, un mitja de lleure o transport a l'alça? Fabricar bicicletes pot contribuir, en el nostre país, a sortir de la crisi? I els fabricants de calçat, que no hi tenen res a dir? Podria continuar indefinidament amb la concatenació, però no val la pena. Cal agafar la bicicleta per fer menys de tres quilòmetres diaris de mitjana? Ai, quina pressa!

En esmentar Dinamarca i pensant en els escriptors que en aquestes dates concreten els llibres que més els han interessat durant l'any, jo també vull dir la meva, dels danesos -ei, qui em pot citar un llibre danès llegit durant el 2011?-: Les ales del dinosaure, de Sissel Jo-Gazzan.

14.11.08

cinturetes, cintures, cinturasses

cintura: 1 1 f. [LC] [MD] Part més estreta [en alguns casos] del tronc del cos humà, sota la caixa toràcica. La va agafar per la cintura.

Trobo uns quants companys i companyes lleugerament alterats, mirant-se les cintures pròpies i les dels altres dissimuladament o sense cap pudor i demanant qui té una cinta mètrica. Han llegit al diari els resultats d’una investigació que afirma que un perímetre de cintura superior als 102 centímetres (quina talla deu ser?) presenta un risc de mort anticipada un 105 % superior als dels que tenen una cintura de menys de 86. En el cas de les dones, el perill s’inicia als 89 centímetres. Causes de la mort? Diversos tipus de càncer i malalties cardiovasculars. Tampoc no és bo estar massa prim (obstrucció pulmonar i altres malalties respiratòries), però en aquest cas no es donen xifres de cintures.

En resum, que cal vigilar la cintura; no importa que tinguis un cul que no càpiga en cap cadira que no sigui cardenalícia, que les cuixes siguin dues columnes hercúlies amb múltiples protuberàncies, que els pits –femenins o masculins, és igual- siguin una esplendorosa massa de greix; res, mentre la cintura sigui canònica la resta no produeix cap problema. Bé tampoc no és només això. L’estudi confirma que si l’IMC (Índex de Massa Corporal) supera 35 en els homes, el risc de mort anticipada és del 94%; en les dones el 35 dóna un 65% de risc. L’IMC òptim és de 24 o 25, diuen, però fins a 20 estàs bé o fantàstic-a. En el meu cas, avui és de 23,24, de la cintura, millor no parlar-ne. Si voleu calcular el vostre IMC, ho podeu fer fàcilment aquí.

A part de les dades i del seu rigor, el que m’ha semblat angoixant és que en iniciar l’estudi sobre 360.000 voluntaris de 10 països europeus els subjectes devien saber que hi havia algú constantment pendent de la seva mort per arribar a les conclusions que ara hem pogut llegir. 360.000 herois i heroïnes que ens han permès saber detalls del que ja sabíem, que l’equilibri del cos és fonamental per a la nostra salut física i potser mental. En deu anys, 14.723 creuetes (el diari no especifica les edats). Tot sigui pel bé de la ciència i per la cintura unificada, dintre d’uns límits.

La veritat és que actualment no els és fàcil mantenir una cintura idònia als que llegeixen i es creuen el que llegeixen. Jo, sense anar més lluny, que sóc fullejador dels suplements de salut dels diaris i les revistes, ja sobrepassaria de bon tros la cintura límit si hagués fet cas dels consells que en forma de dosis alimentària setmanal es van acumulant al llarg d’un any de lectures. Dues vegades a la setmana això, tres allò, quatre l’altra cosa, etc. Les pomes contenen tal (dos cops a la setmana mínim) les bledes qual (tres cops a la setmana), el peix quatre vegades, alternant el blanc amb el blau, l’arròs, els cigrons, els fesols (no oblidem les llenties), la pasta (que no engreixa), els espinacs, el pa, les pastanagues, el pollastre, els espàrrecs (que engreixen poquíííssim), les carxofes (gran depuratiu), el vi (no queda clar si negre o blanc), ous (sense exagerar, però s’ha descobert que...), les patates (que fan guapo/a), el fetge (va molt bé per a...), ametlles, avellanes, nous (bàsiques, pren-te’n 8 unitats per esmorzar cada dia), oli d’oliva, però també el de gira-sol... Continuo? Quin neguit! Què em deixaré de menjar aquesta setmana que em deixarà desprotegida no sé quina part del cos?

P.S. S’accepten comentaris en forma d’IMC.