14.11.08

cinturetes, cintures, cinturasses

cintura: 1 1 f. [LC] [MD] Part més estreta [en alguns casos] del tronc del cos humà, sota la caixa toràcica. La va agafar per la cintura.

Trobo uns quants companys i companyes lleugerament alterats, mirant-se les cintures pròpies i les dels altres dissimuladament o sense cap pudor i demanant qui té una cinta mètrica. Han llegit al diari els resultats d’una investigació que afirma que un perímetre de cintura superior als 102 centímetres (quina talla deu ser?) presenta un risc de mort anticipada un 105 % superior als dels que tenen una cintura de menys de 86. En el cas de les dones, el perill s’inicia als 89 centímetres. Causes de la mort? Diversos tipus de càncer i malalties cardiovasculars. Tampoc no és bo estar massa prim (obstrucció pulmonar i altres malalties respiratòries), però en aquest cas no es donen xifres de cintures.

En resum, que cal vigilar la cintura; no importa que tinguis un cul que no càpiga en cap cadira que no sigui cardenalícia, que les cuixes siguin dues columnes hercúlies amb múltiples protuberàncies, que els pits –femenins o masculins, és igual- siguin una esplendorosa massa de greix; res, mentre la cintura sigui canònica la resta no produeix cap problema. Bé tampoc no és només això. L’estudi confirma que si l’IMC (Índex de Massa Corporal) supera 35 en els homes, el risc de mort anticipada és del 94%; en les dones el 35 dóna un 65% de risc. L’IMC òptim és de 24 o 25, diuen, però fins a 20 estàs bé o fantàstic-a. En el meu cas, avui és de 23,24, de la cintura, millor no parlar-ne. Si voleu calcular el vostre IMC, ho podeu fer fàcilment aquí.

A part de les dades i del seu rigor, el que m’ha semblat angoixant és que en iniciar l’estudi sobre 360.000 voluntaris de 10 països europeus els subjectes devien saber que hi havia algú constantment pendent de la seva mort per arribar a les conclusions que ara hem pogut llegir. 360.000 herois i heroïnes que ens han permès saber detalls del que ja sabíem, que l’equilibri del cos és fonamental per a la nostra salut física i potser mental. En deu anys, 14.723 creuetes (el diari no especifica les edats). Tot sigui pel bé de la ciència i per la cintura unificada, dintre d’uns límits.

La veritat és que actualment no els és fàcil mantenir una cintura idònia als que llegeixen i es creuen el que llegeixen. Jo, sense anar més lluny, que sóc fullejador dels suplements de salut dels diaris i les revistes, ja sobrepassaria de bon tros la cintura límit si hagués fet cas dels consells que en forma de dosis alimentària setmanal es van acumulant al llarg d’un any de lectures. Dues vegades a la setmana això, tres allò, quatre l’altra cosa, etc. Les pomes contenen tal (dos cops a la setmana mínim) les bledes qual (tres cops a la setmana), el peix quatre vegades, alternant el blanc amb el blau, l’arròs, els cigrons, els fesols (no oblidem les llenties), la pasta (que no engreixa), els espinacs, el pa, les pastanagues, el pollastre, els espàrrecs (que engreixen poquíííssim), les carxofes (gran depuratiu), el vi (no queda clar si negre o blanc), ous (sense exagerar, però s’ha descobert que...), les patates (que fan guapo/a), el fetge (va molt bé per a...), ametlles, avellanes, nous (bàsiques, pren-te’n 8 unitats per esmorzar cada dia), oli d’oliva, però també el de gira-sol... Continuo? Quin neguit! Què em deixaré de menjar aquesta setmana que em deixarà desprotegida no sé quina part del cos?

P.S. S’accepten comentaris en forma d’IMC.

5 comentaris:

ferran ha dit...

Si-us-plau, treu aquesta fotografia, fa fàstic. No sé com tens els pabrots de fer un post de Gabriel Ferrater i a sobre ensenyar aquesta deixadesa, per favor.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Tinc panxa com la majoria, o sia més cintura del compte, i prou que m'ha costat conrear-la a base d'anys. He menat sempre el que m'ha vingut de gust (sobre tot molt de pa, que els mals dietistes es el primer treuen de la dieta perquè els pobres ignorants diuen engreixa) i exercici no massa, llevat d'anar en bicicleta, i no em fa mal res, potser perquè no he anat mai al metge, ni m'he preocupat d'aquests banalitats de societat malaltissa i avorrida. ah! i l'altre dia que vaig anar al metge per primera vegada, resulta que no tenia res, de res, de res. deu ser per aixó que em trob o bé, encara no em drogo amb medicaments.
ah! la foto es escruxidora, fa mal als ulls i al gust estètic.

jaka ha dit...

Socorrooooo quina foto !!! I quins lius de menjars... mengem el que mengem i tant fa la cintura tots acabarem igual.
Un post molt divertit !!!!
:D

Xurri ha dit...

T'ho prego... treu-la!!!!!!!!

pere ha dit...

T'entenc, Ferran, però no puc complaure't. Necessito la imatge i no per pebrots sinó perquè les coses són així, d'un frikisme... En fi, deixem-ho estar.

Qui pogués dir el mateix que tu, Francesc! Ah, la foto, la foto... va dirigida als ulls i a la ment i no a l'estètica.

Exacte, jaka, tots acabarem igual, d'això tracta el post; els percentatges tenen poca importància.
Que bé, que al menys tu t'hagis divertit, malgrat la foto.

No puc, xurri, ho sento, però compenso amb la de la capçalera :-)