Surto a comprovar que els reis de l'orient hagin entès bé la carta que els va escriure la Joana. Al final, sembla que no gaire, potser perquè la carta era lacònica o perquè els reis, que per això ho són, fan el que volen i entenen el que els dóna la gana.
Per fer les comprovacions, he fet els trajectes a peu, si exceptuo el de Roger de Flor-Mallorca a Passeig de Gràcia-Mallorca. Calculo, tenint en compte el temps i els carrers fàcils de mesurar en metres de l'Eixample, que he caminat entre quatre quilòmetres i mig i cinc, lleugerament per sobre del meu quilometratge habitual dels dies feiners i per sota del dels caps de setmana, divendres inclosos (els diumenges són dies maleïts). No m'allargaré en detalls de la caminada (mirades, converses breus, intent d'atracament frustrat...), sinó que només focalitzaré dos aspectes: hi havia molta gent que caminava i poca, tenint en compte percepcions d'altres dies, en bicicleta; el percentatge de gent amb bosses de botigues m'ha semblat insignificant, cosa que no vol dir res, perquè l'observació durant una part d'un dia i un trajecte no permet establir cap llei universal.
Ja a casa, les bicicletes em fan anar a la pàgina 33 del diari d'ahir:
SI EUROPA PEDALÉS COM DINAMARCA
Si tots els europeus pedalessin com ho fan els danesos, Europa aconseguiria fins un quart de l'objectiu de reducció de gasos d'efecte hivernacle que s'ha fixat per al 2050. Per això caldria anar amb bicicleta uns 2,6 quilòmetres diaris, en lloc dels minsos 500 metres de la mitjana europea, segons un estudi de la Federació de Ciclistes Europeus.
El text -no m'atreveixo a anomenar-lo notícia- em va esborronar. En primer lloc, la qüestió de les mitjanes mai no significa res i els periodistes ho haurien de saber. Quants quilòmetres pedalen els catalans? I els de Barcelona? I els de Riudoms? La periodista, ha contrastat les dades de la Federació Europea? Però, encara més important: perquè pedala la gent? Potser per reduir els gasos que provoquen l'efecte hivernacle? Més insòlit -des de la meva perspectiva-: la gent no camina cada dia com a mínim dos o tres quilòmetres? On anirem a parar? Tangencial: com és que els fabricants de bicicletes no es queixen de la disminució de vendes del seu producte? És que és un negoci pròsper? És la bicicleta, encara, un mitja de lleure o transport a l'alça? Fabricar bicicletes pot contribuir, en el nostre país, a sortir de la crisi? I els fabricants de calçat, que no hi tenen res a dir? Podria continuar indefinidament amb la concatenació, però no val la pena. Cal agafar la bicicleta per fer menys de tres quilòmetres diaris de mitjana? Ai, quina pressa!
En esmentar Dinamarca i pensant en els escriptors que en aquestes dates concreten els llibres que més els han interessat durant l'any, jo també vull dir la meva, dels danesos -ei, qui em pot citar un llibre danès llegit durant el 2011?-: Les ales del dinosaure, de Sissel Jo-Gazzan.
«Ànimes mortes», de Nikolai Gógol
Fa 2 hores
6 comentaris:
els danesos rai, que tenen el païs completament pla, ja els voldria veure pujant -es un dir- el carrer padilla, o muntaner mateix.
d'altre banda, la ràdio deia ahir que un camió va atropellar mortalment una usuària del bicing, al matí.
se m'acut que aquestes coses, entre altres, igual ens baixen la mitjana pedalada....
Anava a dir això de la Xènia, en un país pla tot és molt fàcil, com a Holanda. S'han fet malament aquí els espais de bicis, jo que sempre vaig a peu sovint haig d'anar esquivant ciclistes que moltes vegades corren més del compte.
Justa! com a ciclista, en tinc dues, de ciutat i de muntanya -i les utilitzo!-, certifico que, en aquest país, o vius a la Segarra o al Delta de l'Ebre o passes a ser un heroi. Vaja, és que no tinc localitzada cap zona "plana" en el meu poble, o puges, o baixes. I això té mèrit. I que n'és de fàcil prendre una estadística i començar a xerrar. D'això, al poble, en diem ecologistes de l'eixample, amb perdó dels eixamplins ;)
Doncs, jo sóc de poble, i no tinc bici. Bé, tinc la que em va regalar el meu pare dalt de les golfes d'una casa que ja no transito( deu fer prop de 40 anys)
Surto a córrer, però no pedalo. I crec que els que viviu a grans ciutats, és tot un repte tornar sa i estalvi a casa.
Visc a prop d'un polvorí, refineria, petroquímica... ja puc pedalar el que vulgui, que aquest cel que tinc és ple de merda que ens va matant. Les patalogies descrites al camp de Tarragona no es troben en cap altre indret.
Així, que hi ha molta feina a fer, però massa interessos!!!!
Salut!!!
Caram, Pere, només de llegir el teu escrit, ja m'ha agafat un bon cansament.Tan bé que s'està al sofà...És broma. Jo no vaig en bicicleta. Em faria una mandra considerable (sobretot quan penso en les pujades de la nostra ciutat). Però el que sí faig és caminar moltíssim.
Estaria bé enfocar l'escrit de la premsa des del punt de vista de la salut que fa aquell que pedala (o camina) o aquell que no contamina per a desplaçar-se. Tan li fa, si és país pla o amb desnivells.
Ai, Xenia, en aquest país no hi ha qui pari la pedalada. Tant se val on es vagi, la qüestió és pedalar.
Per si de cas, en una botiga de la vora de csa venen bicis que porten un motoret suplementari. Fins i tot jo tinc temptacions.
No em crec, Júlia, que a Barcelona hagis d'anar esquivant ciclistes. estic segur que tots s'han llegit la normativa de l'Ajuntamnet sobre el tema i la respecten totalment... A més que tots som civilitzats i assenyats.
Jo ara no tinc bicicleta, Clidice; la darrera que vaig tenir era sense marxes i quan només existien les de carreres i les altres, però estic totalment amb tu, els que vivim a l'Eixample no en sabem res de bicicletes; en tot cas, una mica de ciclistes :-)
Dafne, no cal que et digui com estic d'acord amb el que dius, que no comentaré perquè tampoc no vull que algú m'identifiqui pel carrer i acabi amb una necrològica breu de mort per accident.
És clar que sí, Violeta, l'article és tendenciós per la manca d'alternatives, pel seu reduccionisme. No em va cridar tant l'atenció pel contingut concret com per la tendència a la simplificació: coses pròpies dels temps que corren :-)
Publica un comentari a l'entrada