Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sobirania. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sobirania. Mostrar tots els missatges

23.7.13

la bandera, altrament dita senyera ( i algunes estelades)


Sovint m'acosto i participo en les iniciatives populars a l'entorn del procés de sobirania, del dret a decidir, etc. Entenc que són mobilitzacions generals que tenen l'objectiu de mostrar, interiorment i exteriorment, una voluntat d'arribar a tenir un estat propi o, en alguns casos, de tenir una llibertat d'actuació que ara es troba molt minvada.

La cosa ja fa temps que va i sembla que continuarà pel mateix camí, és a dir, mostrar aquesta voluntat a què al·ludia abans. Potser sí que el trajecte que ha de fer el poble és aquest, a més de tenir de tant en tant petites batusses dialèctiques segons bufen els vents individuals o col·lectius d'aquí i de fora, però em sorprèn que, passat un temps prudencial, no hi hagi més individus o grups que proposin elements concrets de futur i, sobretot es facin arreu debats sobre el tema.

Arribarà un dia, abans del famós referèndum, en què es parli del model d'estat que es vol o en saber el resultat, començarem a pensar com volem viure? D'acord, ja sé que és una pregunta ingènua, que quan arribi el moment, seran aquests partits obsolets -i algun altre- amb tot un sistema caduc que ara ens governen els qui decidiran per nosaltres. Fa temps que és així i continuarà així. Segurament és com ha de ser. Una vegada aconseguit l'objectiu principal, els nostres representants faran tota la resta.

De tota manera, encara que siguin casos aïllats que no sé si tindran continuïtat, em complau veure com hi ha gent que, més enllà de les iniciatives institucionals i de les grans manifestacions identitàries, fa propostes concretes de futur sobre assumptes fonamentals, per exemple, el de la bandera. Fa uns dies vaig llegir un post sobre el tema que em va semblar absolutament assenyat i que va ser matisat a través de múltiples cometaris, molts dels quals d'una erudició notable i sempre amb un to mesurat de diàleg constructiu. Algú pot pensar que la bandera és un assumpte menor, que importen més altres detalls, però jo, que estic poc informat sobre els treballs concrets que s'estan fent de cara al nou estat que un dia o altre arribarà i que més aviat sóc desconfiat, penso que seria bo que com a mínim el dia de la proclamació del nou estat ens agafi amb la bandera enllestida, que si podem presentar una bandera tenim molta cosa guanyada.

Resumeixo en una imatge conciliadora el post sobre la bandera i les reaccions, encara en procés de debat, però aconsello la seua lectura i la dels comentaris.


11.12.09

sobirania

Però al costat de les coses que es perden i poden substutuir-se hi ha coses que es perden i que no es poden recuperar mai per anys que passin. La primera d’aquestes coses, per ordre cronològic, sol ésser el candor.

Josep Pla: Per passar l’estona



Com en alguns contes o novel·les, després de la cita hauria de venir la història, si pogués ser, amb un final inesperat, sorprenent, però continuo amb la poca loquacitat que confessava ahir i, a més, gairebé tothom ja ha dit la seva, o la dirà. Què podria afegir? Candor, quina paraula! Gairebé no la recordo.