V

Repassava fa una estona una mica la programació reivindicativa i festiva d'aquesta setmana. Ara, sense consultar-ho, no recordo ben bé en quin tram de la V estic inscrit, però suposo que tindré la companyia de gent del Vallès Occidental, que ocuparan uns quants centenars de metres; més amunt, cent metres per als de la Selva; més avall, els cent dels de les Illes..., després, el País Valencià, Catalunya Nord... No sabia que l'ANC havia decidit organitzar la gent de fora de Barcelona en homogenis mosaics geogràfics; si m'haguessin avisat, hagués triat lloc amb persones ben llunyanes a la meua situació territorial actual, només per la raó que als de més a la vora ja els veig amb freqüència i sempre va bé intercanviar opinions amb els menys habituals.

Llegeixo que molts dels actes institucionals se celebraran el dia abans de la Diada per tal de no interferir gaire amb la gran concentració. Em sembla bé, però si no hi ha canvi de plans de darrera hora, jo seguiré la meua rutina habitual: passeig pel matí, ja tard, amb pausa al monument a Casanova (hi vaig viure al costat uns quants anys) i al Fossar de les Moreres. On segur que no em trobaran és a l'audició dels 300 violoncels el matí de l'11 al Born. A qui se li ha acudit programar l'acte a les vuit del matí? No ho dic per mi, que ja se sap que en aquest horari només se'm pot trobar all llit o fent-me una extracció de sang en algun dispensari mèdic, sinó pels músics, que solen ser gent de costums nocturns i que ja faran prou si apareixen..., que ningú esperi cap virgueria musical. Encara com han tingut seny i l'actuació només durarà un quartet i podran tornar a dormir fins una hora prudencial.

De la V de la tarda, només afegir que sóc una mica refractari a les masses i encara més a les estàtiques, però entenc que l'estètica i el deure exigeix algun sacrifici. Tot i així, passada l'hora en què qui es mou no surt a la foto, jo hagués suggerit una marxa de les multituds cap al nord o cap al sud, en un moviment de cunya o envoltant, segons el cas. Al davant, del vèrtex o dels extrems de la V, persones qualificades lluint banderes històriques... I fins on s'arribés. Caminar és fer salut.

Aquesta qüestió de les banderes m'ha fet pensar que no se'n solen veure, o jo sóc incapaç de distingir-les, de velles, d'aquelles que s'han conservat després de múltiples vicissituds al llarg del temps. Per exemple, com l'estelada que hi ha a la botiga Militària (carrer Bruc, 87) ocupant un espai preferent en una paret, a la dreta d'un retrat d'Stalin, i que el propietari no vol vendre a cap preu. Es tracta d'una estelada que va pertànyer a l'Estat Català que té brodada la inscripció Columna Macià-Companys, Casal l'Or del Rhin. Com que la història és llarga em limito de moment a indicar aquest enllaç i aquest.

Les tecles, una vegada més, han fet el que han volgut, perquè el que jo pretenia era escriure de Victus, de Sánchez Piñol. Esclar que potser no cal, segurament el llibre i el seu autor tenen tanta publicitat en aquest moment com quan s'esperava o es va presentar la novel·la. Realment uns estratègia publicitària espectacular que farien bé de tenir en compte altres editorials i autors.

la bandera, altrament dita senyera ( i algunes estelades)

Sovint m'acosto i participo en les iniciatives populars a l'entorn del procés de sobirania, del dret a decidir, etc. Entenc que són mobilitzacions generals que tenen l'objectiu de mostrar, interiorment i exteriorment, una voluntat d'arribar a tenir un estat propi o, en alguns casos, de tenir una llibertat d'actuació que ara es troba molt minvada.

La cosa ja fa temps que va i sembla que continuarà pel mateix camí, és a dir, mostrar aquesta voluntat a què al·ludia abans. Potser sí que el trajecte que ha de fer el poble és aquest, a més de tenir de tant en tant petites batusses dialèctiques segons bufen els vents individuals o col·lectius d'aquí i de fora, però em sorprèn que, passat un temps prudencial, no hi hagi més individus o grups que proposin elements concrets de futur i, sobretot es facin arreu debats sobre el tema.

Arribarà un dia, abans del famós referèndum, en què es parli del model d'estat que es vol o en saber el resultat, començarem a pensar com volem viure? D'acord, ja sé que és una pregunta ingènua, que quan arribi el moment, seran aquests partits obsolets -i algun altre- amb tot un sistema caduc que ara ens governen els qui decidiran per nosaltres. Fa temps que és així i continuarà així. Segurament és com ha de ser. Una vegada aconseguit l'objectiu principal, els nostres representants faran tota la resta.

De tota manera, encara que siguin casos aïllats que no sé si tindran continuïtat, em complau veure com hi ha gent que, més enllà de les iniciatives institucionals i de les grans manifestacions identitàries, fa propostes concretes de futur sobre assumptes fonamentals, per exemple, el de la bandera. Fa uns dies vaig llegir un post sobre el tema que em va semblar absolutament assenyat i que va ser matisat a través de múltiples cometaris, molts dels quals d'una erudició notable i sempre amb un to mesurat de diàleg constructiu. Algú pot pensar que la bandera és un assumpte menor, que importen més altres detalls, però jo, que estic poc informat sobre els treballs concrets que s'estan fent de cara al nou estat que un dia o altre arribarà i que més aviat sóc desconfiat, penso que seria bo que com a mínim el dia de la proclamació del nou estat ens agafi amb la bandera enllestida, que si podem presentar una bandera tenim molta cosa guanyada.

Resumeixo en una imatge conciliadora el post sobre la bandera i les reaccions, encara en procés de debat, però aconsello la seua lectura i la dels comentaris.