23.7.13

la bandera, altrament dita senyera ( i algunes estelades)


Sovint m'acosto i participo en les iniciatives populars a l'entorn del procés de sobirania, del dret a decidir, etc. Entenc que són mobilitzacions generals que tenen l'objectiu de mostrar, interiorment i exteriorment, una voluntat d'arribar a tenir un estat propi o, en alguns casos, de tenir una llibertat d'actuació que ara es troba molt minvada.

La cosa ja fa temps que va i sembla que continuarà pel mateix camí, és a dir, mostrar aquesta voluntat a què al·ludia abans. Potser sí que el trajecte que ha de fer el poble és aquest, a més de tenir de tant en tant petites batusses dialèctiques segons bufen els vents individuals o col·lectius d'aquí i de fora, però em sorprèn que, passat un temps prudencial, no hi hagi més individus o grups que proposin elements concrets de futur i, sobretot es facin arreu debats sobre el tema.

Arribarà un dia, abans del famós referèndum, en què es parli del model d'estat que es vol o en saber el resultat, començarem a pensar com volem viure? D'acord, ja sé que és una pregunta ingènua, que quan arribi el moment, seran aquests partits obsolets -i algun altre- amb tot un sistema caduc que ara ens governen els qui decidiran per nosaltres. Fa temps que és així i continuarà així. Segurament és com ha de ser. Una vegada aconseguit l'objectiu principal, els nostres representants faran tota la resta.

De tota manera, encara que siguin casos aïllats que no sé si tindran continuïtat, em complau veure com hi ha gent que, més enllà de les iniciatives institucionals i de les grans manifestacions identitàries, fa propostes concretes de futur sobre assumptes fonamentals, per exemple, el de la bandera. Fa uns dies vaig llegir un post sobre el tema que em va semblar absolutament assenyat i que va ser matisat a través de múltiples cometaris, molts dels quals d'una erudició notable i sempre amb un to mesurat de diàleg constructiu. Algú pot pensar que la bandera és un assumpte menor, que importen més altres detalls, però jo, que estic poc informat sobre els treballs concrets que s'estan fent de cara al nou estat que un dia o altre arribarà i que més aviat sóc desconfiat, penso que seria bo que com a mínim el dia de la proclamació del nou estat ens agafi amb la bandera enllestida, que si podem presentar una bandera tenim molta cosa guanyada.

Resumeixo en una imatge conciliadora el post sobre la bandera i les reaccions, encara en procés de debat, però aconsello la seua lectura i la dels comentaris.


6 comentaris:

pons007 ha dit...

Què es aquesta cosa plena de trastos? Una bandera ha de ser més senzilla, unes quantes barres i avall!

assum ha dit...

Quin horror!
És pitjor que les sud-americanes!
Tot i traient l' aguila....

Josep ha dit...


Miquel, no trobes que és molt d'hora per decidir una cosa així?. Si encara no hem votat ni sabem si Espanya deixarà o no que Catalunya faci la seva , perquè hem de parlar d'una bandera. L’ estelada és una bandera que es va inventar i es va dir que s'anul•laria quan Catalunya fos independent.
Jo crec que la primera opció ha de ser la tradicional, la Senyera, la Quadribarrada dels Comtes de Barcelona. No cal tenir por d'una impugnació espanyola perquè només podria venir per la banda de dir que pertany a l'Aragó.
Miquel, en definitiva, penso que encara que els catalans vulguin fotre el camp, el Madrid que ja coneixem no deixarà així com així que Catalunya marxi

fra miquel ha dit...

Encara no tenim el blat al sac que ja volem començar a fer el lligam...

Jo no ho tinc tan clar que la cosa acabi en independència tan aviat.
No trobo, per exemple, al sector empresarial massa per la labor. La pela és la pela, mal que ens pesi, i no veig que estiguin convençuts que els anirà millor en un estat català lliure.
Potser algú hauria de fer un documental de "L'endemà" especial per a grans empresaris...
Una abraçada

Helena Bonals ha dit...

La bandera catalana de sempre i prou!
Hi ha força llocs on es parla del que passarà el dia després.

miquel ha dit...

Estic amb tu, Pons, i tant.

Ei, Assum, és l'au fènix :-)

Segur que serà complicat, per dir-ho suau, Josep. Entenc les eufòries de molta gent, però cal ser realista: el procés serà lent i incert.
Ei, jo amb quatre barres en tinc prou, tota la resta em sobra. Encara que alguns entesos diuen que quatre barres són excessives, que és poc modern. Bé, quan arribi el moment ja en parlarem, ara és el que menys m'interessa.


El que passa, Miquel, és que costa menys imaginar i fer una bandera que tota la resta. Aquest sempre ha estat un país de grans idees.
No només una part possiblement important del sector empresarial, sinó també força gent corrent. en fi, ja ho anirem veient.
Una abraçada

Que sí, Helena, que sí, la de sempre.
Sí que hi ha llocs del que passarà el dia després, però encara no conec ningú que pugui predir futurs garantits.