reflexos en l'espai-temps

Si ai perdut mon saber
qu'a penas sai on m'estau,
ni sai d'on ven ni on vau,
ni que·m fau le jorn ni·l ser;
e soi d'aital captinensa
que no velh ni posc dormir,
ni·m plai viure ni morir,
ni mal ni be no m'agensa.

Ponç d'Ortafà



No recordo exactament de què parlava, segurament d'amor, de l'amor del XII i XIII., però no importa el temps, les idealitzacions de l'amor sempre han estat semblants, i els enamorats tímids o atrevits que han de fer mèrits per aconseguir el que volen, i satisfaccions i decepcions, fidelitats, indiferències i traïcions...

De sobte, vaig ser conscient d'una cara que em mirava fixament; aïllada al final de l'aula, sobresortia sobre la resta de caps, difuminada i gairebé etèria amb el seu cabell blanc i el rostre pàl·lid. Semblava que més que interessar-se pel que jo deia, repetit tantes vegades amb lleugeres variacions, s'interessava per mi, com si volgués descobrir qui o què era jo realment.

Van passar uns segons, o potser unes dècimes, abans que em reconegués observant-me des del reflex del vidre de la finestra. Vaig girar la vista, no tenia res a dir-me, o a dir-li, perquè ell no era jo, o potser perquè era jo. Un altre dia, potser en un altre lloc, podríem compartir alguna cosa; encara no era el moment.



PS: La meva neboda de nou anys es reafirma en el seu desig:
-Quan sigui gran vull anar a Roma.
-Per què? -li preguntem per si ho ha oblidat.
-Perquè hi ha en Bojan.


Una alumna de 15 anys amb qui mantinc una certa complicitat amb “El convidat” em recorda entre consideracions sobre l'espai i el temps a la narrativa:
-Aquesta nit li toca a Bojan. És guapíssim!
Se sent els sospirs sincronitzats de més de mitja classe i es respira un sentiment d'admiració per l'atreviment de verbalitzar el desig.

I una altra vegada comprovem que Bojan és alguna cosa més.

primera aproximació als rossinyols que canten

Quan lo rosinhols escria
ab sa part la nueg e.l dia,
yeu suy ab ma bell'amia
jos la flor,
tro la gaita de la tor
escria: "Drutz, al levar!
Qu'ieu vey l'alba e.l jorn clar.

M'estava llegint els poemes de demà. Podria dir que el dia s'apagava, però ara els dies no s'acaben mai. He anat sentint més que escoltant (si no fos pels comentaris d'ahir de l'Allau i la Clidice, m'hagués passat desapercebut) el refilar d'un rossinyol que algú té engabiat (diuen que és difícil que prosperin els rossinyols en captivitat). Una mica més tard, els xiscles i els vols de les orenetes omplien el pati i callava el rossinyol.


ROMANCET DEDICAT A MOS AMICS D. ANTONIO RUBIÓ I D. LLUÍS CARLES VIADA

Rossinyol, bon rossinyol,
he sentida la teva arpa,
l’he sentida un dematí
de Vallvidrera a Valldaura,
fent rodolar-hi tos cants
com perles dintre de l’aigua:
cantaves l’amor de Déu,
l’enyorament de la pàtria,
los misteris de nit,
les llums de la matinada,
ton amor entre les flors,
ton niuet entre les branques,
ta mainadeta , que viu
de cançons i de becada.
Trobador del mes de maig,
rossinyol, refila i canta,
mes no deixes eixos cims
per los vergers de la plana;
no hi vingues a la ciutat,
que hi ha una gent molt ingrata.
Diu que estima als aucellets,
diu que en son cor los regala,
mes als que canten millor
los posa dintra la gàbia.

Jacint Verdaguer (9 de maig, 1897)

No en sé res dels rossinyols, no sé si n'he vist cap en algun momentde la meva vida. Crec que els he sentit moltes vegades, però els meus coneixements ornitològics són escassos i no sé si els he confós amb algun altre ocell. Tampoc no sé si ara -ho feien abans?- els enamorats parlen de rossinyols, però potser els poetes -els poetes són molt influenciables- encara en fan versos. No em ve a la memòria si entre els més nous que conec apareixen. En tot cas, ara que tants demanen el retorn a la natura, segur que tornaran a fer-se presents.

Mentre espero el moment de la seva reaparició, se m'acut que per si de cas enamorats o poetes -i qualsevol altre- en volen parlar i no s'atreveixen per por de confusions, potser els anirà bé aquest intent d'ajudar-los en la seva identificació.



En aquesta web anglesa, per si queden dubtes, es poden consultar moltes altres modalitats de cant, algunes dels aiguamolls de de l'Empordà o d'Agramunt.

I ja posats, no em puc resistir a deixar el cant d'un altre rossinyol que deu estar molt oblidat, però que alguns coneixíem prou bé fa força anys.