26.5.11

primera aproximació als rossinyols que canten

Quan lo rosinhols escria
ab sa part la nueg e.l dia,
yeu suy ab ma bell'amia
jos la flor,
tro la gaita de la tor
escria: "Drutz, al levar!
Qu'ieu vey l'alba e.l jorn clar.

M'estava llegint els poemes de demà. Podria dir que el dia s'apagava, però ara els dies no s'acaben mai. He anat sentint més que escoltant (si no fos pels comentaris d'ahir de l'Allau i la Clidice, m'hagués passat desapercebut) el refilar d'un rossinyol que algú té engabiat (diuen que és difícil que prosperin els rossinyols en captivitat). Una mica més tard, els xiscles i els vols de les orenetes omplien el pati i callava el rossinyol.


ROMANCET DEDICAT A MOS AMICS D. ANTONIO RUBIÓ I D. LLUÍS CARLES VIADA

Rossinyol, bon rossinyol,
he sentida la teva arpa,
l’he sentida un dematí
de Vallvidrera a Valldaura,
fent rodolar-hi tos cants
com perles dintre de l’aigua:
cantaves l’amor de Déu,
l’enyorament de la pàtria,
los misteris de nit,
les llums de la matinada,
ton amor entre les flors,
ton niuet entre les branques,
ta mainadeta , que viu
de cançons i de becada.
Trobador del mes de maig,
rossinyol, refila i canta,
mes no deixes eixos cims
per los vergers de la plana;
no hi vingues a la ciutat,
que hi ha una gent molt ingrata.
Diu que estima als aucellets,
diu que en son cor los regala,
mes als que canten millor
los posa dintra la gàbia.

Jacint Verdaguer (9 de maig, 1897)

No en sé res dels rossinyols, no sé si n'he vist cap en algun momentde la meva vida. Crec que els he sentit moltes vegades, però els meus coneixements ornitològics són escassos i no sé si els he confós amb algun altre ocell. Tampoc no sé si ara -ho feien abans?- els enamorats parlen de rossinyols, però potser els poetes -els poetes són molt influenciables- encara en fan versos. No em ve a la memòria si entre els més nous que conec apareixen. En tot cas, ara que tants demanen el retorn a la natura, segur que tornaran a fer-se presents.

Mentre espero el moment de la seva reaparició, se m'acut que per si de cas enamorats o poetes -i qualsevol altre- en volen parlar i no s'atreveixen per por de confusions, potser els anirà bé aquest intent d'ajudar-los en la seva identificació.



En aquesta web anglesa, per si queden dubtes, es poden consultar moltes altres modalitats de cant, algunes dels aiguamolls de de l'Empordà o d'Agramunt.

I ja posats, no em puc resistir a deixar el cant d'un altre rossinyol que deu estar molt oblidat, però que alguns coneixíem prou bé fa força anys.


4 comentaris:

Allau ha dit...

Estic seguríssim que el rossinyol és un animal inventat per poetes no subvencionats. Mai no l'he vist i tampoc l'he sentit. En Joselito em resulta més familiar, però com que és menor d'edat, prefereixo desentendre'm, que la mà de les acusacions de pederàstia és llarga.

iruna ha dit...

(m'agrada llegir estos intercanvis de comentaris que fas amb qui vénen a llegir-te i comentar-te... me semblen molt romàntics :)
ben bé com lo trosset on joselito li pregunta a la xiqueta si li ha agradat i ella li contesta "muchísimo. sigue...", i ell no se'n cansa, i hi torna)

Clidice ha dit...

Des d'un punt de vista ornitològic, el cant dels ocells és un sistema d'acotació del territori per part dels mascles que els estressa d'allò més. Molts, acaben amb les goles plenes de nafres, sobretot en èpoques de zel. Vaja, que allò que ens pot semblar tan fantàstic és una veritable tortura imposada per la natura pels seus emissors.

Si, ja ho sé, sóc tan romàntica com un minipimer :D

pere ha dit...

Vols dir que al Japó no vas sentir cantar el famós rossinyol japonès?
Potser sí que encara tindràs raó: a Verdaguer ja no el subvencionaven quan va escriure aquest poema, per això el va escriure.
Sobre Joselito, no et preocupis, que tot quedaria a casa.

Ostres, iruna, potser sí que darrerament el meu vessant romàntic -innegable- es manifesta més recurrent.
(els comentaris sempre són una font d'inspiració, és a dir, de diàleg)
Continuaré, com Joselito :-)


Jo sóc innocent, clidice. I si pogués esmenar la natura -i mira que ho intento-, no pararia fins aconseguir cites poc traumàtiques entre rossinyols i rossinyoles, i altres bestioles voladores.
No, darrerament no et trobo gaire romàntica, deu ser la primavera :-)