6.8.07

punt de lectura

De tant en tant l’Arare, a part de detalls del seu magnífic viatge fluvial i parisenc, ens explica les dificultats que té per connectar-se a Internet i els preus que cobren els filibusters gals. Al contrari d’ella, aquests dies en què m’estic una mica més al nord de les seves terres, no tinc cap problema (greu) de connexió i, a més, el servei és gratuït. És clar que jo ni m’he plantejat entrar en els cafès sinó que he optat directament per la xarxa de biblioteques de Girona –tinc la més propera a dos minuts de casa a pas lent-. Amb pocs requisits previs, m’ofereixen 15 hores de connexió mensual, a un màxim d’una hora diària, a part de visites de 15 minuts sense cap tipus de control –em sembla-. No sé si aquest servei de les biblioteques gironines, o algun altre de semblant, es pot trobar en tot el territori nacional o a l’estranger, perquè els meus coneixements sobre el funcionament de les biblioteques són escassíssims, però és una opció que caldria tenir en compte.

Dit això, afegiré que tampoc és que tingui gaire res a dir en aquest moment, que el que escric i penjo ara no és sinó una reminiscència de la meva activa vida de blocaire, en aquest moment alentida, que no oblidada, pel canvi de ritme de les vacances fora de Barcelona i per la mandra d’escriure des d’un local confortable però estrany.

Potser els propers dies que s’anuncien amb núvols i tempestes tindré més afició a dir alguna cosa substanciosa, però de moment el sol, la platja, la piscina, retrobaments amb àpats o sense, els petits viatges –els llargs per terra, aire i mar (?) semblen ara mateix un disbarat-, les lectures nocturnes, i insignificances semblants, m’ocupen tot el temps.

Com cada estiu, els primers dies m’emporto algun llibre a la platja i, també com cada estiu, sóc incapaç de llegir-ne una pàgina, encara més ara que de les dues hores escasses que passo a la vora de l’aigua, a penes hi ha vint minuts dedicats a estar-me estirat, panxa amunt, panxa avall –protecció 16-, prenent el sol. Això sí, tinc temps d’imaginar-me algun punt de lectura com aquest d’aquí –la Joana em prohibeix que surti el seu cap- que només tindrà una vida virtual, entre altres coses perquè habitualment jo tinc el costum lletgíssim de doblegar la part superior de la pàgina on m’he quedat per recordar posteriorment on he de reemprendre la lectura.

Doncs això, res de parlar avui de les misèries de les cues inversemblants a les autopistes i de les reaccions que ocasionen, res d’augments de sous institucionals espectaculars d’aquells qui criticaven els augments quan estaven a l’oposició, res de perplexitats sobre ponts que s’esfondren en un dels països de ciència i tecnologia punteres... Cap distracció que pugui anar més enllà del pensament general que Pla, benèvol i poc combatiu, expressava d’aquesta manera:

Quan hom pensa que, malgrat l’enorme quantitat d’imbecils que hi ha en la governació d’un país, hom pot anar tirant, la sorpresa és permanent i inenarrable.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Heretgia! Heretgia! En Pere doblega les pàgines dels llibres! A la foguera, ell i els seus vicis! ;-)

Les biblioteques de la xarxa de la Diputació de Barcelona també ofereixen, a part de l'accés a internet des dels mateixos ordinadors de la biblioteca, limitat a una hora crec, ofereixen accés wifi a tothom que tingui carnet de les biblioteques i que porti el seu portàtil, és clar.

Crec que comparteixo la sorpresa permanent i inenarrable de Pla. Bones vacances, Pere.

Anònim ha dit...

Jo abans també doblegava les pàgines dels llibres i vaig deixar de fer-ho perquè era lleig, però llegir que tu, pere, les doblegues... no saps quina pau em dóna! ara les puc tornar a doblegar!!!!! Sóc lliure dels punts de llibre que sempre perdo, o em cauen, o em fan nosa quan llegeixo al metro, o no trobo quan he de posar-los a la pàgina per tancar el llibre.

Sóc lliure!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Bones vacances Pere!!! A la biblioteca del meu poble de naixement també deixen connectar lliurement als usuaris.

Júlia ha dit...

Jo també les doblego, fins i tot de vegades tinc el punt de llibre al costat i, de forma inconscient, au, a doblegar.

Des que sóc grandeta em sorprèn més que les coses -encara que sigui amb mancances i a tomballons-funcionin i que no ens estarraquem a cada moment, que no pas a l'inrevés, la veritat. La pau, la felicitat i l'electricitat són precàries, és la vida.

Anònim ha dit...

Dec ser massa polit o un triquis-miquis, qui sap, però mai de la vida he doblegat cap full de cap llibre. Quin sacrilegi!
Com van les vacances, pere? Ahir a la nit anava a posar-te un comentari i al final ho vaig deixar estar. Vaig pensar que millor era un post per explicar el que volia dir-te. Ep, ho he escrit tal com va ser ( o no)
Bon estiu i no facis maleses!

Anònim ha dit...

Doblegar les pàgines dels llibres? Pere! Mai de la vida et deixarè un llibre, estàs avisat! Quin sacrilegi! La meva germana també ho fa i no saps la bronca que li vaig fotre pequè ho va fer amb un llibre meu. ARa no n'hi deixo cap. Es molt serio això. Pere, Pere, "que te pierdes"...

(bones vacances)

ESther

efaura@xtec.cat ha dit...

Jo tinc una col.lecció preciosa de punts de llibre i també doblego les cantonades dels fulls. No hi puc fer més.

Aquests dies m'ha caigut a les mans una frase de Joan Fuster (encara el llegeix ningú?) que m'ha vingut al cap al llegir el teu ritme de vacances:

“Mentre dormiu (desanseu, feu vacances o poseu el que vulgueu) us creix la barba. Això és el temps.”

(Joan Fuster)

I he recordat un vers dolentíssim que vaig fer temps enrera:

... i el pescador, ensopit,
deixa caure la canya...

Potser el temps simplement és això.

Anònim ha dit...

Això de doblegar les pàgines en realitat aporta dades importants sobre els lectors: perquè a la 34 i no en un altre lloc: li va venir la son, s'acabava un capítol, havia arribat al clímax, li vessaven les llàgrimes i..., s'havia avorit i va deixar definitivament el llibre?

Jo, Ferran, és que visito tan poc ls biblioteques que em sorprenen totes aquestes innovacions. llàstima que l'hora se'ns queda curta. Amenaço que continuaré amb Pla. Bon estiu, Ferran.

Ets lliure, Gemma, el que pasa que abans no ho sabies... I les vacances?

Bones vacances, Violant. Ja veus, tothom ho sabia, això de les biblioteques i jo encara tan antic.

Júlia, jo em pensava que aar que la majoria de polítics són de vacances les coses anirien millor, però de moment sembla que s'hagin conjurat perquè no sigui així. Procuraré mantenir-me quiet.

Va, Esther, decideix-te a doblegar la pàgina, ja veuràs quin plaer, quina sensacio de domini sobre la pàgina escrita.
Cuida't!

Doblega tu també, Ramon! Ja has vist que he passat pel teu bloc. Quina llàstima que em trobi al nord aquests dies.

Jo, Enric, en guado només alguns de punts de llibre, però no els faig servir gairebé mai.
L'he llegit fa poc, Fuster, parlant de Papasseit.
El temps no ho sé, peò el temps d'estiu ja és una mica el que diu Fuster i el que dius tu (una bona imatge, la teva)

Xurri ha dit...

Ostres, doncs jo que tinc el pervers costum de deixar-los girats i oberts per la plana x sobre la taula... uuups...

miquel ha dit...

Jo també ho faig, xurri, i altres coses que no diré més que sota amenaces greus.