punt de lectura

De tant en tant l’Arare, a part de detalls del seu magnífic viatge fluvial i parisenc, ens explica les dificultats que té per connectar-se a Internet i els preus que cobren els filibusters gals. Al contrari d’ella, aquests dies en què m’estic una mica més al nord de les seves terres, no tinc cap problema (greu) de connexió i, a més, el servei és gratuït. És clar que jo ni m’he plantejat entrar en els cafès sinó que he optat directament per la xarxa de biblioteques de Girona –tinc la més propera a dos minuts de casa a pas lent-. Amb pocs requisits previs, m’ofereixen 15 hores de connexió mensual, a un màxim d’una hora diària, a part de visites de 15 minuts sense cap tipus de control –em sembla-. No sé si aquest servei de les biblioteques gironines, o algun altre de semblant, es pot trobar en tot el territori nacional o a l’estranger, perquè els meus coneixements sobre el funcionament de les biblioteques són escassíssims, però és una opció que caldria tenir en compte.

Dit això, afegiré que tampoc és que tingui gaire res a dir en aquest moment, que el que escric i penjo ara no és sinó una reminiscència de la meva activa vida de blocaire, en aquest moment alentida, que no oblidada, pel canvi de ritme de les vacances fora de Barcelona i per la mandra d’escriure des d’un local confortable però estrany.

Potser els propers dies que s’anuncien amb núvols i tempestes tindré més afició a dir alguna cosa substanciosa, però de moment el sol, la platja, la piscina, retrobaments amb àpats o sense, els petits viatges –els llargs per terra, aire i mar (?) semblen ara mateix un disbarat-, les lectures nocturnes, i insignificances semblants, m’ocupen tot el temps.

Com cada estiu, els primers dies m’emporto algun llibre a la platja i, també com cada estiu, sóc incapaç de llegir-ne una pàgina, encara més ara que de les dues hores escasses que passo a la vora de l’aigua, a penes hi ha vint minuts dedicats a estar-me estirat, panxa amunt, panxa avall –protecció 16-, prenent el sol. Això sí, tinc temps d’imaginar-me algun punt de lectura com aquest d’aquí –la Joana em prohibeix que surti el seu cap- que només tindrà una vida virtual, entre altres coses perquè habitualment jo tinc el costum lletgíssim de doblegar la part superior de la pàgina on m’he quedat per recordar posteriorment on he de reemprendre la lectura.

Doncs això, res de parlar avui de les misèries de les cues inversemblants a les autopistes i de les reaccions que ocasionen, res d’augments de sous institucionals espectaculars d’aquells qui criticaven els augments quan estaven a l’oposició, res de perplexitats sobre ponts que s’esfondren en un dels països de ciència i tecnologia punteres... Cap distracció que pugui anar més enllà del pensament general que Pla, benèvol i poc combatiu, expressava d’aquesta manera:

Quan hom pensa que, malgrat l’enorme quantitat d’imbecils que hi ha en la governació d’un país, hom pot anar tirant, la sorpresa és permanent i inenarrable.