2.8.07

Déu meu, a qui has abandonat?

La mort i la incomunicació de què parlava ahir em porten a una enquesta feta per la Fundació del BBVA, alguns dels resultats de la qual portaven els diaris la setmana passada. Cert que les enquestes no reflecteixen més que una aproximació a la realitat, entre altres raons perquè qui les respon no acaba de tenir clar el que pensa o no ho sap comunicar en el moment precís que se li demana, perquè entre allò que es pensa i allò que es diu hi ha una distància de la qual la verbalització n’és només una ombra, perquè hi ha qui diu sense pensar (i hi ha qui pensa i no diu), perquè per molts subjectes que s’interroguin, aquests només representen una mínima part del conjunt de la col·lectivitat que els promotors de l’enquesta ens volen fer creure que és l’opinió de la majoria. Sigui com sigui, i fins que no s’inventi res millor, anirem llegint enquestes i dubtant dels resultats.

La primera part de l’enquesta de la Fundació (la del BBVA, no la d’Asimov), sobre els valors ètics i religiosos dels espanyols, després de constatar que la majoria dels espanyols es consideraven catòlics (74 %, un 10 % més de dones que d’homes), es preguntava: Sisplau, digui’m quina d’aquestes frases reflecteix millor les seves creences sobre Déu. En les respostes dels que es consideraven catòlics es concretava que un 3,2 % no creia en Déu; un 7,3 % afirmava que no sabia si existia Déu y no creia que fos possible arribar a saber-ho; un 11,2 % hi havia moments en què creia en Déu, i en altres, no; un 7,5 % no creia en Déu però creia en un Poder Superior (?) espiritual (i per què no material, com per exemple, Rupert Murdoch?) d’algun tipus; un 20,3 % , tot i tenir dubtes en algunes ocasions, sentia (?) que creia en Déu; finalment, com hauria d’haver estat en tots els casos, un 47 % estava convençut, sense cap dubte, que Déu existeix. En resum, que si entenem per catòlics aquells que professen el catolicisme, és a dir, els qui, segons el Diec “pertanyen a la confessió cristiana en plena comunió amb el papa”, hauríem de concloure que entre els qui es consideren catòlics n’hi ha força que no saben que no ho són, a no ser que el papa, i això seria notícia, tingui dubtes sobre la existència de Déu. També és veritat que si una majoria, encara que no sigui aclaparadora, pensa que per ser catòlic no cal tenir el convenciment total de l’existència de Déu, el que cal revisar és el concepte de catolicisme: ja se sap que els diccionaris sempre van una mica endarrerits respecte la realitat. I no m’atreveixo a anar més enllà perquè no sóc cap expert en qüestions teològiques.

La pregunta següent demanava la freqüència amb què resava l’enquestat. Abans de passar a les respostes, cal dir que el concepte de resar, per bé que els exemples poden donar pistes, no queda gaire clar en el diccionari: v. tr. [LC] [RE] Dir (una oració). Per penitència resaràs un parenostre i dues avemaries. Va resar durant tota la nit. Tot el dia resa; és molt devot. Dir? Oració? Busquem la definició d’oració al diccionar (1) i i la veritat és que no dóna gaires pistes, encara que hem de suposar que els catòlics tenen les idees clares per consultes anteriors. Les respostes són les següents:
No sap/ No respon: 4,8
Al menys una vegada a la setmana: 37,2
Al menys una vegada al mes: 9,6
Diverses vegades a l’any: 8,3
Amb menys freqüència: 9,8
Mai: 30,3


Hi ha catòlics que no resen mai? Però, en quin país vivim! Dues vegades a l’any: una amb motiu de la declaració de la renda, queda clar, i l’altra? Amb menys freqüència? Els anys de traspàs? No sap, no contesta? és que no podia abaixar el volum de la tele? No m’atreveixo a pensar a quines portes van trucar els enquestadors ni quin carnet van demanar per confirmar el catolicisme dels enquestats.

Tot plegat m’està induint a fer la meva pròpia enquesta entre els amics blocaires en forma de meme. M’he n’abstindré, però, per diverses raons, entre altres perquè sé que molts ja estan de vacances, perquè tinc clar que a mi, a diferència dels enquestadors del BBVA, no em farien cas o pensarien que m’he tornat boig, perquè, finalment, la importància de Déu i dels resos avui, qui sap demà, no té cap importància.

Amb tot, no em puc estar de respondre les preguntes anteriors. A la primera –suposant que a més del bateig, la comunió i la confirmació, fos catòlic- diria : no sé si existeix Déu i no tinc idea de com provar la seva existència: a la segona, segons la segona accepció del diccionari, diria que reso moderadament cada dia, depenent del meu estat d’ànim i dels meus interlocutors. Més transparent no puc ser. Deixarem la mort i la incomunicació per un altre dia



(1)
1 f. [LC] Discurs pronunciat en públic. Una oració fúnebre. L’oració inaugural. 2 1 f. [FL] [LC] Forma lingüística delimitada per dues pauses que té independència sintàctica i, des d’un punt de vista estructural, normalment consta d’un subjecte i un predicat. Oració enunciativa, interrogativa, imperativa. Oració afirmativa, negativa. Oració activa, passiva. Oració copulativa. Oració predicativa. 2 2 [FL] oració clivellada Oració en la qual es focalitza un element fent-lo aparèixer com a atribut d’una oració copulativa davant d’una oració de relatiu. 2 3 [FL] oració composta Oració que conté més d’una construcció lingüística dotada de subjecte i predicat. 2 4 [FL] oració simple Oració que conté un únic subjecte i predicat. 3 1 f. [FL] [LC] Clàusula 2 . Oració substantiva, adjectiva, adverbial. 3 2 [FL] oració completiva Oració subordinada que funciona com a complement directe o subjecte gramatical de l’oració principal. 3 3 [FL] oració principal Oració que, en una oració composta, no depèn de cap altra, i a la qual se subordinen una o unes altres oracions. 3 4 [FL] oració relativa [o oració de relatiu] Oració subordinada introduïda per un pronom relatiu. 3 5 [FL] oració subordinada Oració que, en una oració composta, depèn sintàcticament d’una altra oració. 4 1 f. [LC] [RE] Prec, súplica, deprecació, que es fa a Déu o, en el catolicisme, també als sants. Dir una oració. Llibre d’oracions. L’oració del capvespre. Tocar l’oració. A toc d’oració. 4 2 f. [LC] [RE] Elevació de la ment a Déu per exalçar-lo, demanar-li perdó, demanar-li mercès o regraciar-lo. Fer oració. Estar en oració. Oració mental. Oració vocal. 4 3 [LC] [RE] oració dominical Parenostre . 4 4 f. pl. [LC] [RE] Doctrina cristiana elemental. Aprendre, saber, les oracions.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

he rigut molt, Pere.

Esther

Francesc Puigcarbó ha dit...

l'ùnica enquesta válida, es l'enquesta Papus, les demés no serveixen absolutament per a res. Per no fer sang, però si algun dia estic de mes bon humor que avui, explicaré la meva experiència en una enquesta de consum que vaig passar voluntariament fa quinze dies. per llogar-hi cadires-

Té la mà Maria - Reus ha dit...

en un principi l'home crea a deu a la seva imatge i semblança, i a partir d'aquí va començar el follón

salutacions des de Reus

bitxo ha dit...

Sublim, pere, sublim. A mi em fan gràcia aquells que esdevenen catòlics practicants quan "practiquen l'acte" (i no precisament un acte de fe) tot invocant Déu amb fervor i de forma incessant ;)

Francesc Puigcarbó ha dit...

crec que aquí hi ha un error, És l'home qui crea un Déu a LA SEVA IMATGE I SEMBLANÇA

pere ha dit...

I jo que me n'alegro, Esther. Riure amb Deú sempre és positiu, pel que pugui passar.

Resto a l'espera, Francesc. No sé, crec que tal com van les coses, cada dia sembla més clar que és l'home (i la dona) qui crea déus i qui no es recorda dels déus que el van crear, si és que la cosa fou així en temps antics.

Salutacions a tu, t.l-m-m--r. Em sembla que tens raó, fins i tot alguns catòlics corraborarien la teva afirmació.

Bitxo, que encara aconseguiràs escandalitzar-me, que això dels actes és una cosa que ni tan sols m'atreveixo a pensar (actuar és diferent)degut a la meva educació catòlica. Dius de forma incessant...?